La lectura d’aquest llibre m’ha passejat per
una visió de la vida en la que els colors de la pell hi juguen una confrontació
de discòrdia plena de confusions i
contradiccions que pot acabar feliçment.
Una novel·la en la que la mort és el fil conductor d’un seguit de
comportaments plens de ressonàncies discordants, sovint, i finalment
convincents. No és un joc encara que la seva forma ho sembli. És una
argumentació a partir d’una acusació al protagonista que passa en cada circumstància per una sèrie de
situacions en moment de convivència
curulls d’al·lusions personals i col·lectives, convertint el diàleg en una
narració dels fets plena de matisos. Sovint durant la lectura, m’ha portat a
pensar en el poder de cada ésser humà d’injectar a la col·lectivitat les seves
idees i les seves contradiccions, modificadores de la filosofia de l’humanisme
de convivència. No només és treball d’un extraordinari escriptor que fa de la
narració una pedagogia del pensament filosòfic. Gairebé al final de la novel·la
es llegeixen aquestes paraules que defineixen la capacitat pedagògica de l’autor:
“som massa, no pas per l’espai que ocupem, sinó perquè sempre estem disposats a
vendre’ns la llibertat per qualsevol preu cridaner en nom d’allò que anomenem
nostre”. En aquestes paraules hi he trobats definits els personatges de la
novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada