BENVOLGUDA, d’Empar Moliner

Quan començo la lectura d’un llibre per a mi és molt important el títol que esdevé un company de viatge en la comprensió de l’argument. Una novel·la és un exercici de llibertat de pensament i la paraula BENVOLGUDA m’ha ajudat a formar la idea del significat d’una esposa en la societat actual corrent el risc d’un enamorament d’una altra “benvolguda”. Al llarg de la lectura he parat esment en l’acceptació de la dona per part dels altres, siguin ells o elles. Com es comporta una dona ben volguda en la  societat que li ha tocat viure. I al llarg de la novel·la una continuada successió d’esdeveniments i situacions de convivència m’ha definit el sentit de la paraula per part de l’altre. I a la vegada les diferents situacions de convivència m’han dissenyat el concepte des de diferents angles de la paraula com també el comportament social davant les circumstàncies. M’ha ensenyat a interpretar el pensament social d’una convivència en la que la separació matrimonial esdevé una normalitat sentint-se la persona que se separa benvolguda pel qui la deixa i benvolguda per qui provoca el canvi. Una definició del be i la bondat en l’exercici de la llibertat d’acord amb les conveniències creades per circumstàncies i no per una filosofia de la vida. Lluny de mi desaconsellar la seva lectura, tot el contrari perquè pot esdevenir útil per entendre’s un mateix un xic millor. La seva lectura és agradable, amena i alliçonadora per entendre millor l’art de la vida. BENVOLGUDA implica intel·ligència en el coneixement amb el respecte que es deu a la persona per la seva qualitat de persona. En certa manera és el reconeixement que l’amor és indispensable en totes les relacions personals.