ELS MEUS RECORDS DE L’ESPORT CLUB GRANOLLERS

Una humil contribució a la celebració del centenari

Els meus records són vivències viscudes en entrevistes, converses, lectures i actuacions en diferents moments de la vida del club a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle passat. Vaig arribar a Granollers l’any 1964. La meva, diguem-ne, fama esportiva en el món escolar em va posar en contacte amb diverses entitats deportives de Granollers. I òbviament amb l’E.C.Granollers. I parlant amb gent de l’esport vaig assabentar-me de la importància de l’any 1913 en la història esportiva de Granollers. Va nèixer el club de futbol que durant mig segle va ser l’estandart esportiu de la ciutat. Un grup d’aficionats al futbol de la Unió Liberal i el Casino foren els iniciadors. Però en aquells anys l’ambient de Granollers estava un xic revoltat i la diferència social dels membres d’una entitat i l’altre no van condemnar a mort el nou nat per molt poc. Els aficionats de la Unió Liberal i Dr. Alfred Canal van continuar donant vida a la nova entitat, que esportivament no és la primera perquè tinc entès que fou una ocellaire, com també que la primera manifestació esportiva a la capital del Vallès Oriental fou una demostració d’ascensió amb globus aeroestàtic. Alfred Canal, metge, científic, amant de la història i promotor cultural és una figura emblemàtica de la societat granollerina. El seu fill, Pius Canal, q.e.p.r. estava escribint la seva biografia, que no sé si l’havia ja acabada abans del seu traspàs. Seria un document interessantíssim per a la història i com no, per la història esportiva de la ciutat. L’E.C. Granollers abans de la guerra civil era una entitat reconeguda per la seva qualitat esportiva i les seves relacions esportives com em comentava el Sr. Ventura Roca, que actuà de president assegurant la supervivència de l’entitat en un temps tan difícil com el de la guerra i els primers anys a de la postguerra. (Continuarè aquesta sèrie amb nous articles basats en experiències personals).