Festa poética en el marc de la Carbonera

Cànoves, 30 de març de 2013

Sota la Parróquia de Cànoves, una esplanada aplaudida per les fulles dels arbres que l’envolten, es respirava olors de fum i cendra. Era el segell espiritual de La Carbonera, la festa tradicional del carbó que se celebra bienalment. Una carpa rural amb dos taulells on si servien entrepans, begudes i records i un allargament actuant de sala d’exposicions i a la vegada espai de col·loquis i debats, fou l’ambient on se celebrà una emotiva festa de la poesía amb la presentació del meu darrer llibre de poemes, BUFA EL VENT. El vent fenòmen metereològic imprescindible per la vida de les persones i missatger de sensacions atmosfèriques, compartia amb el meu llibre que troba en el vent el missatger del sentit poètic de la vida, des de la sensibilitat més exquisida a les sensacions més tempestuoses. Núria Pujolàs, promotora cultural i membre de l’entitat EL SUI creadora i promotora de la festa del carbó, ho fou també del meu llibre amb un muntatge molt rural i per a mi extraordinàriament emotiu perquè el meu pare també hi traballà en el bosc fent carbonet. La lectura col·lectiva programada del poema JO SÓC, que el vaig escriure inspirat en la filosofia globalística de Lluis M.Xirinacs fou una empenta inesperda per poder explicar les línies del meu llibre i sobre tot el qué significava Lluis M. Xirinacs i el seu lliurament voluntari a Déu, que vaig valorar de suicidi teològic i no de crim. A la vegada la participació del públic i de poetes, com Salvador Estany, Jordi Dorca i Maria Llobet li van donar a l’acte un extraordinari valor afegit, assolint un fi de festa ruralment excels, poèticament viu amb les essències del carbó i el missatge de les amistats. Gràcies, Núria, gràcies als amics de la poesía que m’acompanyàreu i gràcies a Cànoves.