EL DIA QUE VAN ABAIXAR ELS SOUS, d’Hermínia Mas

El títol del llibre és tot un indicador de la intencionalitat de l’escriptora. Un llibre de  crítica ficció d’una política ficció que posa davant dels ulls del lector o lectora la no ficció d’una política amb denúncies prou clares de com es manipulen els de baix des d’els de d’alt. Llibre que té un comú denominador polític d’una institució política en la ficció com a fil conductor amb la peculiaritat que cada capítol esdevé un tot independent en una narració o símil de conte. Amb un llenguatge ágil que supera la insinuació llaminera amb una mordacitat incissiv a i poc pietosa, pietat que no cal, dirà el lector. Cada capítol és una história, que té en comú el marc, amb protagonistes propis i no necessàriament han de tenir continuitat en altres capítols. Alló que sí és continu ho trobem en la crítica més que insinuada i clarament denunciadora. Un plaer amagat del fet de destruir alló que és destruible. Una crítica joc que controla la pilota del contrari intentant rebentar-la abans d’assollir el gol. Un llibre que sí li fa un gol a la política, jugant en un camp de ficció un partit de trista i llastimosa realitat. L’argument del llibre l’imagino com un àrbitre esportiu que ha d’anar amb molt de compte a l’hora de xiular les errades. No és fácil senyalar una infracció al retallador, que no s’auto-retalla, malgrat que al final del partit vol fer creure que ell és conseqüent. Un joc de retallador i retallats en que el gol dels rfetallats consisteix en fer sortir els colors a la cara al retallador. Jugadors d’aquest simulacre de bon partit guanyat pels més forts (retallen) són els aprofitats descaradament, els aduladors egoïstes, el simuladors del bé per amagar el mal. En resum, un llibre que es llegeix mollt bé i que el lector hi pot aprendre la diferència existent entre un jugador honest i solidari i el sense escrúpuls que s’aprofita del càrrec per enriquir-se. Val la pena llegir-lo.