El títol del llibre és tot un indicador
de la intencionalitat de l’escriptora. Un llibre de crítica ficció d’una política ficció que posa
davant dels ulls del lector o lectora la no ficció d’una política amb denúncies
prou clares de com es manipulen els de baix des d’els de d’alt. Llibre que té
un comú denominador polític d’una institució política en la ficció com a fil
conductor amb la peculiaritat que cada capítol esdevé un tot independent en una
narració o símil de conte. Amb un llenguatge ágil que supera la insinuació
llaminera amb una mordacitat incissiv a i poc pietosa, pietat que no cal, dirà
el lector. Cada capítol és una história, que té en comú el marc, amb protagonistes
propis i no necessàriament han de tenir continuitat en altres capítols. Alló
que sí és continu ho trobem en la crítica més que insinuada i clarament
denunciadora. Un plaer amagat del fet de destruir alló que és destruible. Una
crítica joc que controla la pilota del contrari intentant rebentar-la abans
d’assollir el gol. Un llibre que sí li fa un gol a la política, jugant en un
camp de ficció un partit de trista i llastimosa realitat. L’argument del llibre
l’imagino com un àrbitre esportiu que ha d’anar amb molt de compte a l’hora de
xiular les errades. No és fácil senyalar una infracció al retallador, que no
s’auto-retalla, malgrat que al final del partit vol fer creure que ell és
conseqüent. Un joc de retallador i retallats en que el gol dels rfetallats
consisteix en fer sortir els colors a la cara al
retallador. Jugadors d’aquest simulacre de bon partit guanyat pels més forts
(retallen) són els aprofitats descaradament, els aduladors egoïstes, el
simuladors del bé per amagar el mal. En resum, un llibre que es llegeix mollt
bé i que el lector hi pot aprendre la diferència existent entre un jugador
honest i solidari i el sense escrúpuls que s’aprofita del càrrec per
enriquir-se. Val la pena llegir-lo.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seria millor que haguèssis parlat una mica de cada capítol, ja que d'aquesta manera la gent entenderia molt millor com es aquest llibre.
ResponEliminaPenso el mateix, així no hi ha qui estudïi abans del control.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina