La pintura de Lluis Estopiñan m'introdueix en un món onìric i màgic que no només em desperta la curiositat sinò que m'embolcalla en un espai poètic en el que com una nau espacial m'hi passejo i gaudeixo d'emocions que només sent l'esperit en un espai infinit. L'espai infinit, per els mortals és l'espai de l'esperit.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.