Eulàlia Pallarès, veïna de La Garriga, pintora apassionada per presentar en les seves obres la figura humana, no fotogràficament sinó psicológicament, donant a les emocions i als sentiments aquell cromatisme que convida a refllexionar. El color i també el traç tenen un sentit emocional preferentment col·lectiu. La seva pintura és un notari de la convivència i per aquesta raó les seves pintures de les trobades de cafè, de passejades pels parcs i de les converses en els bancs de les places evidencien pau, desig, satisfacció i també, a vegades, sofriment.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.