Al bell mig de la natura del Montseny, la Montanya d’amatistes,
de Guerau de Liost, és, podría dir, la pàtria petita i més directa de Joan Masnou.
La pintura que acompanya aquest comentari ens dóna una impressionant imatge amb
el comiat del sol que amara tot l’entorn i respira aspiracions de viatjar per l’espai,
entre núvols. L’espectacularitat natural dels diferents paisatges de la
Montanya emblemàtica de Catalunya ofereixen a l’inspiració del nostre pintor el
seu concepte de l’art en relació amb la natura. El Montseny és la musa
preferida del nostre artista que li dicta a cau d’orella aquelles impressions
que millor traslladarà a la tela, paper o fusta. Amb una pintura directa, fuig
del realisme fotogràfic, per endinsar-se en un impressionisme i, a vegades,
expressionisme psicológic per despertar emocions. No és la realitat perfecta,
sinó els batecs de la matèria, terra, aigua, vegetació, fauna que el fred i el
calor, el vent i la pluja, i, sovint, els núvols la vesteixen de matissos de
tal manera que un mateix paisatge pot esdevenir inspiració de diferents obres d’art
i que, a la vegada, sien distintes per les tonalitats i modulacions del clima.
Ens trobem davant d’una pintura en la que primen les sensacions més que no pas
les perfeccions amb un cromatisme que busca impactar. La composició i el
cromatisme tenen per objectiu donar veu al color i personalitat a la imatge.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.