Novel·lista i amic del cinema Giorgio Bassani va nèixer a
Bolònia l’any 1916 i morí a Roma el 2000. Mentre llegia la novel·la em feia una
autoreflexió del seu argument traslladat al temps que estem vivint. Jueu,
socialista i republicà patí les consequències de la seva identitat passant per
la pressó. Els personatges de la seva novel·la fan viure una situació post
bellum de la ciutat de Ferrara en la que el feixisme hi desenvolupà una activitat
de domini i causant desequilibris civils, familiars i personals. Els efectes
dels canvis polítics posteriors a la guerra creen una convivència enraredida en
la que el tracte personal incideix en diferents situacions, algunes difícils de
païr. Una novel·la que ensenya a conviure, malgrat les diferències, i en la que
la personalitat de cada persona gaudeix de la vida d’acord amb la seva fermesa
i formació. Jugar a ser persona, malgrat les diferències, es tal vegada la
lliçó primordial de l’autor. Hi intueixo una profunda càrrega autobiogràfica que
li dóna a l’obra una qualitat filosófica de la vida ajudant a guanyar la
partida al marge de les diferències.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.