No és un dels meus autors preferits, però era un repte
pendent la lectura d’alguna de les seves obres. Reconec que he fet un esforç
per acabar de llegir-lo i en les darreres pàgines he descobert que en el fons
del fons era una novel·la amorosa. Però d’unes relacions molt especials amb
idees de tota mena i que a mi se’n feia difícil deduir quin era el pensament
central de l’autor. Una novel·la amb una relació central que porta el fil de
les diferents referències de tota mena i que serveix per fer un viatge literari
per diferents indrets i paisatges que metafòricament poden valorar-se amb les
corresponents ideosincràcies naturals. Sincerament no m’ha agradat la forma de
tractar certes idees, fossin culturals, religioses, polítiques, històriques o
artístiques independentment de la independència conceptual de l’autor i en
algunes afirmacions li demanaria, ja sé que és impossible, un tracte més
respectuós de les persones. Independentment de la meva mentalitat força oposada
a algunes idees expressades, confeso que estic satisfet d’haver-la llegit i
m’ha ajudat a entendre una mica més i millor la societat dels nostres dies, si
bé els ambients que retrata bàsicament pertanyen als temps de la república, de
la guerra i postguerra per acabar en l’etapa democrática. Entenc que la seva
lectura agradi a molta gent. Ull, el seu estil literari ha suposat una
verdadera lliçó.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.