EL CONCERTISTA DE PÁJAROS, de Josep-Francesc Delgado

Un llibre excel·lent, no només per la qualitat literària sinó més encara per la filosofía de la història que s’hi endevina. Un exemple de qualitat literària ens el dóna el paràgraf que transcric que conté unes boniques figures poètiques:”Lin Zin sonrió por un momento cuando ya en la calle todo parecía una pinzelada puntillista de sombreros cónicos de paja trenzada y un montón de pies corrían como máquinas de coser”. L’argument, presentat en forma de conte, basteix una novel·la curta de caire històric amb un rerefons de la filosofía budista remarcant la qüestió de la reencarnació. Aquest  tema d’arrels religioses és molt important per entendre el desenvolupament de la narració i millor encara, el cim extraordinari del final. El protagonista és un concertista d’ocells que viu una història amarga, trista i cruel amb un final molt significatiu. Un procès de la filosofía budista. Però, qui és un concertista d’ocells?, em pregunteu. A casa nostra és molt sovintejat veure pels carrers persones amb gàbies d’ocells. En la curta novel·la el concertista és un ocellaire amb una característica molt particular: l’habilitat d’ordenar un orquestra ocellaire distribuint les gàbies, com qui distribuix la col·locacció dels músics en un concert amb prou habilitat per canviar-los de lloc quan la música ho requereisx. Lin coneixia cada ocell i gàbia amb els secrets i formes per aconseguir que el conjunt d’ocelles engabiats cantin i obsequiin amb un excel·lent concert. L’autor d’aquest llibre és un escriptor moltg hàbil. De bell antuvi ens presenta un avi amb la seva néta que li demana li expliqui un conte d’ocells concertistes. Cal que el lector pari esment en el protagonista del conte perquè quan arribi al final de la lectura se n’emportarà una sorpresa d’impacte. La narració-conte no és una història de flors i violes perquè el temps i l’indret són escenaria d’una guerra. I és precisament la guerra que ens posa en situació d’entendre el treball del concertista d’ocells. Dues frases ens ajudaran a treure’n consequències: “Els ocells t’ho sabran agraïr” i “la gratitud base de les relacions socials”.