ENMIG D’ENLLOC, de Manel Fortis i Artacho

Novel·la que m’ha fet passar bones estones amb la seva lectura especialment per la seva naturalitat i com en els pobles, on s’hi resideix, són llocs emblemàtics per gaudir de la vida. Certament que Olot és una ciutat privilegiada geogràficament amb l’afegit del seu valor orogràfic i el seu vulcanisme. I en un marc molt proper, el de casa, Manel Fortis hi basteix una novel·la amb una base de diari personal però amb la diferència que aquest diari no el marquen els dies sinò les circumstàncies. Una manera simpàtica de catalogar l’existència de les persones. Independentment que  cada capítol de la novel·la té personalitat pròpia s’hi genera una interdependència que li dóna unitat amb la figura del protagonista que parla en primera persona, fent viure cada moment resenyat d’una manera lúdica i intensa. Un protagonista amb dues aficions força marcades, allargar la mà de l’amor al món femení i l’afició musical que, a la vegada serveix a l’autor per enriquir les narracions. És veritat que el vulcanisme hi té un protagonisme, en certa manera, digestiu perquè ajuda a païr el desenvolupament final de l’obra. Una novel·la obertament d’amor, amb un final feliç però amb un darrer capítol desconcertant que em porta a pensar en dues solucions. Si la protagonista d’quest darrer capítol és el fruit del final feliç o bé l’anunci d’una nova novel·la. La seva lectura m’ha plagut molt per la seva fàcil narració, àgil explicació i en particular per l’ambientació geogràfica i històrica de l’argument.