Novel·la que m’ha fet passar bones estones amb la seva
lectura especialment per la seva naturalitat i com en els pobles, on s’hi
resideix, són llocs emblemàtics per gaudir de la vida. Certament que Olot és
una ciutat privilegiada geogràficament amb l’afegit del seu valor orogràfic i
el seu vulcanisme. I en un marc molt proper, el de casa, Manel Fortis hi
basteix una novel·la amb una base de diari personal però amb la diferència que
aquest diari no el marquen els dies sinò les circumstàncies. Una manera simpàtica
de catalogar l’existència de les persones. Independentment que cada capítol de la novel·la té personalitat pròpia
s’hi genera una interdependència que li dóna unitat amb la figura del protagonista
que parla en primera persona, fent viure cada moment resenyat d’una manera
lúdica i intensa. Un protagonista amb dues aficions força marcades, allargar la
mà de l’amor al món femení i l’afició musical que, a la vegada serveix a l’autor
per enriquir les narracions. És veritat que el vulcanisme hi té un
protagonisme, en certa manera, digestiu perquè ajuda a païr el desenvolupament
final de l’obra. Una novel·la obertament d’amor, amb un final feliç però amb un
darrer capítol desconcertant que em porta a pensar en dues solucions. Si la
protagonista d’quest darrer capítol és el fruit del final feliç o bé l’anunci d’una
nova novel·la. La seva lectura m’ha plagut molt per la seva fàcil narració, àgil
explicació i en particular per l’ambientació geogràfica i històrica de l’argument.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies, Joan! celebro t'hagi agradat. M'agradaria també llegir-ne algun de teu. En Carles me n'ha parlat molt be´...i si puc fer-te alguna presentació...
ResponElimina