“Petites històries” per estimar la pintura
Les vocacions no tenen data, neixen en el temps quan sorgeix
un enamorament de la bellesa i de la veritat. I es manifesten amb el plaer de
sentir el goig de l’acaronament de l’esperit de la natura. Un acaronament que
s’extasia davant les mil i una formes de sentir en l’interior de la persona la
necessitat de l’expressió d’una passió. Passió que li demana a la
intel·ligència capacitat per interpretar dignament els seus sentiments. Àngels
Diaz ha despertat al món de la bellesa desde la mirada. Els ulls parlen al
mateix temps que fant poesía i l’entusiasme de l’artista ha sentit la intimitat
de l’alè que neix en l’interior de la
mirada i ha escrit els seus poemes cromàtics que presenta al Centre
Cultural La Roca. L’exposició, la primera de l’artistaa vallesana, esdevé un
viatge intercultural, convidat a gaudir-ne per la manera de mirar, bàsicament,
de la cultura índia. Els ulls parlen poèticament des de la interiorització i
des de la exteriorització, agermanant l’objecte observat. Contemplació i
comunicació cromática d’una realitat humana que amb la mirada projecta
horitzons de sublimació. Els objectius són clars, les interpretacions
subjectives il·lusionades que des d’uns inicis d’aprenentatge catapulten a futures auscultacions de les
interioritats de la persona i de la matèria. Un repte artístic per desenvolupar
aquelles capacitats amagades de les persones que hi són i quan es descobreixen,
enriqueixen la imatge, encomanen il·lusió i en el diàleg artístic hi trobes el
teu autèntic “jo”. L’art ajuda a conèixer-te millor cada dia. Una exposició que
del diàleg en fa un procès d’amistat i un camí de solidaritat. El futur és
esperançador, les bases hi són i la intel·ligència i la passió hi creuen.
Petites històries per estimar la pintura és el primer capítol d’una història que amb la técnica
assolida, l’amor a la bellsa i la passió per la veritat faran el camí, cada
pas, més estimat i més intensament viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada