Arronsat
semblava un munt de roba per rentar.
Enutjat,
a cops de peu
es desfà dels llençols.
S’aixeca,
encen el llum,
s’astora
i crida desesperat:
neu a la meva cambra.
Al terra, arrugats,
els llençols
bufen freds imaginaris.
Obsessionat,
obre l’armari.
La sort l’acompanya,
un cobre llit de color vermell.
Estirat sobre el matalàs
imagina que la llar de foc l’escalfa.
S’adorm,
somia que una fada l’abraça,
li fa un petó als llavis
i li diu a cau d’orella: reiet meu.
Sonàmbul
endreça
llençols i cobrellit.
Somni feliç,
una llar de foc de color vermell
li regala calor,
les flames fonen la neu blanca.
Astorat observa
l’abraçada dels llençols i el cobrellit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada