LLIT
ENGOIXAT
El
sol, rellotge del silenci,
espera.
Els
porticons finestrals
frisen.
El
llit, orfe d’hostes,
s’engoixa.
Els
llençols, sense escalf humà,
ploren.
Cap
cop de porta,
el
matalàs no ha patit amors trencats
i el
silenci, somiador de futur,
ha
emmudit per l’esglai d’un crit de foscúria.
A
l’hora programada
l’arribada
feliç es torna enganyLes portes tancades
allarguen
al llit la mà,
mentre
fluixet musiten,aquesta nit serán absents.
Rellotge,
porticons i llit
dialoguen
amb els llençols,els pessigolleixen i els fan somriure.
Una
nit sense amors
enyora
l’estel d’una lluna plena.
El
llit respira tranquil·litzat,
no
totes les nits porten rams de flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada