EL
FOLLET DE L’HORITZÓ
Plors
llunyanes
desitjaven
paraules amigues,
només
les ones del mar
agraïen
el bes de les llàgrimes.
La
barca del follet
navegava
la ratlla de l’horitzó
quan
el sol ixent
desvetllava
sirenes de les coves del mar.
Els
rems, orfes de remers,
formigueixaven
coralls,
amagatalls
de besos d’aigua.
Una
gota, joiell del sol,
alenava
desitjos.
El
follet, a la porta de la cova,hipnotitzat per mirades verdes,
enviava
amab les puntes dels dits
petons
a una sirena que s’habillavaen les estances de la felicitat.
No va ser llarga ,l’espera.
Follet
i sirena
remarenn
i la barca esdevinguè palau
dissenyat
per una pluja d’estrelles.
L’horitzóno té estances, ni llits, ni llençols,
només
el mar immens.
El
follet era l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada