EL FOLLET DE L’HORITZÓ

Plors llunyanes

desitjaven paraules amigues,

només les ones del mar

agraïen el bes de les llàgrimes.

La barca del follet

navegava la ratlla de l’horitzó

quan el sol ixent

desvetllava sirenes de les coves del mar.

Els rems, orfes de remers,

formigueixaven coralls,

amagatalls de besos d’aigua.

Una gota, joiell del sol,

alenava desitjos.

El follet, a la porta de la cova,

hipnotitzat per mirades verdes,

enviava amab les puntes dels dits

petons a una sirena que s’habillava

en les estances de la felicitat.

No va ser llarga ,l’espera.

Follet i sirena

remarenn i la barca esdevinguè palau

dissenyat per una pluja d’estrelles.

L’horitzó

no té estances, ni llits, ni llençols,

només el mar immens.

El follet era l’amor.