hi dorm subconscient un follet
mastegant una gla.
Fulles verdes
rebutgen paraules del vent
embolcallant un fruit de l’alzina.
Un llàpis amb un copet
desvetlla l’estrany llogater.
Sota el coixí
hi amaga un dibuix.
Hipnotitzat el seu jo
li regala al subconscient.
La llarga nit
metamorfosa la gla. Una cuca de llum
camina pessigant l’avantbraç.
Pesigolles que no deixen dormir.
No té llençols el jaç.
Fulles verdes de l’alzina,
polsant cordes del vent,
acompanyen el somni d’una nit.
Somni fugisser, és éter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada