La lectura d’aquesta novel·la m’ha produit una sensació de
confiances traïdes fruit d’una cultura esbiaxada i d’una educació inadaptada a
les verdaderes necessitats de les persones. I entenc per persones els nens i
els adolescents, que volen ser tractats com a tals i sovint se’ls enganya.
L’autor és mestre però, a la vegada, filósof. I tinc la sensació que més que una
novel·la, el llibre en questió és un tractat de psicología i una denúncia de la
manca de pedagogía adulta. Una història amb prou base per fer-la creïble d’una
etapa, dissortadament molt curta, en el procès del descobriment del jo personal
amb un accent intensiu en l’aspecte eròtic del ser humà. En aquest procès el
despertar al coneixement del propi cos i de les seves sensacions i vibracions
s’hi descriu una obsessió prou dominant, tant per la part positiva com per la
negativa. I en aquest procès hi trobo a faltar un xic més de protagonisme del
professor, que despertava desig en les seves alumnes, per equilibrar més la
balança entre el pes de la sexualitat i el de la intel·ligència. Un procès
dominat pel domini excessiu per convèncer la bondat del descobriment que
acabava de fer l’adolescent per part de la persona que vivía del lesbianisme i
també per l’altra part negativa de la postura de la mare que no sabia dialogar
amb la seva filla. Un problema de consequències impensables per part de
l’alegria de la noia de disset anys que descobrí la seva homsexualitat, talment
com una joia de la vida. El procès canvia de ritme, un canvi gens pedagògic de
cara a la formació de la jove que no entèn la diferència de relacions fins a
descobrir interessos econòmics que arriben al màxim desengany quan descobreix
la hipocresía de les dues vessants responsables de la seva educació en una
traició de complicitats que no faran altra cosa que precipità el desengany amb
el desig de la companyía del pare i de
l’avi, morts. El adonar-se del mal que les dues parts havien creat, el procès
seguint el curs normal, dóna a les dues cómplices la gran lliçó de la
naturalesa. No es pot aturar. Tenim a les mans una novel·la de tractat
psicològic que descriu fets i narra situacions que porten a les conclusions
naturals de la vida. Descobrir inexactament la pròpìa personalitat és camí de fracàs.
El mèrit de Nadine és posar una problemática, sobre la taula, de relacions
personals en base a la realitat en la que el sexe hi té molt a dir.Tractar
inadequadament aquesta vessant essencial de la vida de les persones és condemnar
el procès educatiu a un fracàs, fracàs per part del que se sent enganyat i
fracàs per part de l’entorn que no enten la vida i les seves manifestacions.
Una novel·la que posa sobre la taula la urgent necessitat d’una educació
integral dels nois i noies, que volen ser tractats com a persones (que són),
que no volen ser enganyats (mentits) i que volen ser corregits amb la veritat
per davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada