Espanya , fins sempre.

Espanya, t’estimo perquè sóc independent,
no un fill bastard,
la meva mare és Catalunya
i tu, una germana.
Mai has estimat la meva mare.
Et dic adéu.
Fa segles has traït la germanor,
no t’esforcis en ser amable que no en saps.
No t’odio,
el meu mestre m’ha ensenyat
estimar els enemics.
La meva identitat no és llunyania,
és igualtat.
La meva independència no és  enemistat,
és companyia.
Fa tres segles xucles la sang de Catalunya.
Espanya, escolta,
la natura amb aires nous
purifica la sang que tu has enverinat.
Si vols ser companya
caminarem plegats
Si vols ser amo i jutge
llegeix atenta l’horitzó:
Espanya, adéu,
la mare i jo ja som independents.                                                                                                                        .