L’obra de Lluis Estopiñan que comento m’ha inspirat el títol.
L’art de Lluis Estopiñan, sovint, s’endinsa en un joc entre surrealista i
profètic, que convida a dirigir la mirada vers el cel blau perquè la companyía de
les estrelles és l’objectiu del vol ascendent de l’esperit. L’obstacle en el
camí, la matèria, oficia d’àrbitre amic perquè les aspiracions d’eternitat no
perdin el camí. Les instensitats blaves del fons del sostre eteri marquen en el
viatge de les aspiracions voladores intencions d’intensitat que deixen
petjades, estels orientadors, que il·luminen els ulls dels amics del futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada