CF BARCELONA – BM GRANOLLERS 37-22

El BM Granollers no es mereixia una derrota amb 15 gols de diferència. Aixó és el que penso, però perquè hi esdevinguè? Òbviament el joc de la segona part del Granollers perdè intensitat i qualitat. És un miratge? No, és una realitat alliçonadora. En la primera part el Granollers va demostrà que tenia jugadors de qualitat. Què els hi falta? Penso que l’equip com a conjunt s’ho ha de creure més. El joc indiviual és efectiu en alguns moments però en la majoria és perjudicial. Observant el joc vaig treure la conclusió que el Granollers s’ha de centrar més en el seu joc per així obligar al contrari que no pas obsessionar-se pel potencial, que hi és, de l’adversari. Opino que amb un joc més ràpid i de conjunt de la pilota, la pilota ha de ser més rápida que els jugadors, els del vallés serien un equip a respectar i amb aspiracions. Tal com van jugar la primera no era previsible la segona. Segurament se’m dirà que el Barça a la segona va forçar més la màquina, és veritat, però el Granollers no va tenir continuitat. Continuo pensant pel que vaig veure que el BM Granollers és molt bon equip, però amb mancances psicològiques més que tècniques. És veritat que davant seu hi tenia un equip format a cops de talonari amb una plantilla dels millors jugadors estrangers, la proba que del 37 gols 24 si no he comptat malament els van fer els estrangers i que pot jugar a la pista amb un equip format per estrangers. Aquest és un altre tema. Però malgrat tot endevino un granollers campió. Si es treballa un xic més la creativitat i s’aconsegueix que la intel·ligència i la passió s’equilibrin i controlin el joc, els vallesans podran aspirar a tot. Un altre obstacle, la diferència física. El físic no és nomès força, és tambè mobilitat, agilitat, i sobre tot fe en un mateix i en el conjunt. L’esperança no s’ha de perdre mai i en el partit per la Super Copa d’Espanya pot haver-hi sorpresa. La sorpresa al llarg de la història ha estat una constant del BM Granollers.