LLIGA FUTBOL PROFESSIONAL 2014-2015

Els moviments futbolístics de l’estiu han tenyit l’esport de la pilota de tons entre la il·lusió, l’esperança i també la tristor. Moviments d’alt nivell que és gairebé impossible de no acusar-los d’intromissió política per les formes, els resultats i el protagonistes. Des de les sancions de la FIFA, les sentències d’algun jutjat i les rèpliques i contrarèpliques dels clubs han sembrat ombres ofuscadores que no beneficien gens la pràctica esportiva. Els recolzaments són necessaris, però les intromissions i les barreges són contraproduents. Altres moviments han estat més reconfortants, com els de la premsa, però, massa sovint, amb tins de manipulació. I el resultat, confusió. Han estat els moviments dels fitxatges els que han omplert més pàgines de diaris i més espais de ràdio i televisió i d’opinions en les xarxes. Tot ha ajudat als molt futbolers a passar sense pena la temporada estiuenca mancada de competició. Però aquesta ja ha arribat i un dels partits oficials, fi de temporada, ha tenyit fosca la que comença ja. L’Atlètic li ha guanyat la Supercopa al Madrid. Indici d’un tercer en discòrdia i senyal de que la competició no será cosa de dos? És angoixant i poc esportiu començar una competició sabent que només està a l’abast de dos. Responsable el diner. I aquesta raó fa que l’esport perdi qualitat i, a la vegada, esdevingui un manipulador social.Existeixen raons humanes, laborals, creatives que s’egrimeixen, per a mi, erròniament per justificar la situació actual de l’organització. El diner també és responsable de la qualitat esportiva, social, cívica, humana, laboral i cultural del futbol. Perquè es compleixi aquesta corresponsabilitat és indispensable i urgent un reciclatge de la competició perquè el futbol no sigui una font d’ingressos només per a les institucions esportives, per alguns clubs i per uns privilegiats jugadors en perjudici de la majoria. Com no és esportiu que la competició sigui a l’abast de dos i com a consequència no esdevenir primer és un  fracàs, no és just que la repartició del diner afavoreixi a uns pocs marginant la majoria. Aquesta situació esportiva i económica converteix l’esport  en qüestió, en un instrument desestabilitzador que hauria de fer pensar als responsables esportius i també polítics. És veritat que la política no ha de barrejar-se en l’esport però és responasibilitat seva el correcte funcionamnent de totes les activitats dels ciutadans, una d’elles una gestió correcte del diner.És una llàstima que jugadors molt preparats estiguin condemnats al fracàs perquè la seva integritat personal no interessa a l’economia. Una demostració més de com  la manipulació econòmica en el món de l’esport també és causa de la crisi actual. Seria interessant fer un estudi de les fitxes dels superfutbolistes i de com podrien incidir en la millora social. Per exemple, la fitxa de cent milions d’euros d’un jugador prou conegut, comparada amb un sou mileurista, facilitaria la supervivència durant un més de cent  mil treballadors mileuristes que per desgràcia moltes famílies depenen nomès d’aquest sou. Suposem que les famílies són de tres membres, la fitxa d’un jugador de futbol equival a la supervivència de tres centes mil persones durant un mes. I aquesta reflexió, no és nomès una suposició, dissortadament és una realitat. Imaginem les super-fitxes del futbol espanyol i els super-sous d’alguns jugadors i la conclusió seria un nombre de famílies que supera el milió les que podrien viure dignament amb la millora dels seus honoraris de treball. Aquesta comparació,no beneïda pel gran capital, hauria de ser una raó suficient perquè els polítics que són els responsables dels ciutadans, reciclessin la seva filosofía política i estudièssin quines són les reformes de la llei necessàries perquè el futbol sigui un veritable configurador social, que ara no ho és. Dissortadament una part considerable de la societat també hauria de meditar aquest tema perquè totes les persones mereixen una via digna, i el futbol hi pot col·laborar. Comença la lliga. Com la seguirem? Demanarem que sigui més humana?