Poemari que respira una mística molt personal del ser humà.
La seva autora, metgesa d’ofici i de vocació, ha descobert en la poesia i en l’art
una autoteràpia imprescindible i una teràpia per desvetllar la creativitat del
lector. En clau de lluna esdevé una especial partitura musical amb un
pentagrama, estil gregorià, de quatre línies i en cada línea la nota musical,
blanca o negra, corresponent a tempos musicals i a fases de la lluna amb una
relació dual, agermanant tempos i fases. I de la misma manera que el pentagrama
respon a qautre ratlles, el poemari es divideix en quatre capítols, cadascun d’ells
impregnat per les característiques emotives de la relació música-lluna. El
primer poema i el darrer de cada capítol són el parèntesi que obra i tanca i en
el seu interior s’hi belluga la vida. La vida que desvetlla les grans aficions
de la poeta despertant en cada poema un cant amb música personal de l’ànima que
el lector pot fer seva descobrint-hi moments i emocions de la seva pròpia vida.
Ens trobem amb una poesia que es mou en una especie de tècnica femenina de la
seducció aterrant necessàriament en l’àreo-port de l’amor universal. La poesia esdevé
la germana que canta i dansa i agafades les tres manifestacions artístiques
alegren la vida dels lectors, espectadors de privilegi de les ballades populars
a les places dels pobles. I precisament aquesta manifestació popular s’enriqueix
amb el valor afegit d’un diàleg amb la naturalesa integrant-se en l’aigua, el
vent, les flors, els arbres, els cants dels ocells i en la inmensitat de l’espai.
La lírica de la naturalesa en la vida de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada