EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT, de David Lagercrantz.

Vaig començar a llegir la novel·la per curiositat perquè de bell antuvi els llibre de més de 600 pàgines em causen una certa mandra lectora. Però haig de confessar que a mesura que avançava se’m feia més difícil deixar la seva lectura. Em creava en certa manera una mena d’addicció. La força de la intel·ligència artificial portada a la convivència universal pot canviar substancialment el model de societat i esdevé una arma molt profitosa pel mal. Però també genera una contra potència que acoblada a una personalitat potent marca les pautes del futur. Els descobriment de les capacitats comunicatives no normals d’un ésser humà, a primera vista, psíquicament discapacitat porta a uns comportaments d’investigació tan diferents que produeixen situacions anòmales en enfrontaments policials generats per una personalitat físicament supraterrenal en la persecució del crímen. Precisament és el crímen, base de la novel·la, que fracassa en el seu intent de matar el menor, subjecte de uns poders inversemblants, fracàs provocat per la persona psíquicament forta i intel·lectualment dominadora de la intel·ligència artificial que la porta d’una manera heroica a defensar el nen protagonista i derrotar els crímen. Una novel·la que ha desvetllat força més la meva afició lectora i m’ha fet comprendre com són d’il·limitats els progressos de la ciència al servei de la humanitat. Inversemblantment uns progressos, semblants als de les armes bèl·liques, propiciats pel crímen, però que en mans d’una humanitat creativa porten a desterrar la injustícia i a propiciar la convivència en pau. Però per assolir-ho i arribar a la victòria s’ha de lluitar, perquè els criminals tenen en el seu poder també la intel·ligència artificial. Una novel·la que convida a pensar en una nova filosofia humana de convivència.

Espai B/M exposició col·lectiva

El dimecres 9 de desembre de 2015 la galeria d'art Espai B/M presenta la darrera exposició i tanca les portes de l'espai del C/ Nou. Esperem i desitgem que s'obrin les portes d'un altre indret perquè Granollers no pot perdre el model expositiu que amb l'espai de només un any ha donat a la ciutat un nou concepte expositiu. Angela Icart i el seu fill mereixen el recolzament de tots els amics de les arts plàstiques amb l'agraïment d'una nova esperança artística. És veritat que hi treballen i possiblement la darrera exposició podria donar l'empenta definitiva per continuar la tasca artística en un altre local adient i col·laborador del món de l'art. Una col·laboració mútua que pot donar una altra imatge al fet expositiu. No perdo l'esperança d'aviat poder assistir a la propera exposició en un local nou.

Adib Navarro exposa a Manlleu

La pintura d'Adib Navarro, basada en una figuració un xic surrealista, palesa una intencionalitat humanista fonamentada en la contemplació de la figura humana per descobrir la riquesa psíquica del ser humà. Especialitzat en la figura femnenina descobreix en ella una font d'emocions, idees i vibracions en les formes, postures i silencis, buscant en el color la interpretació del sentiment. Adib no busca el retrat físic, busca el psíquic i descobreix en el cos femení una mena d'espiritualitat humana que és contagiosa i font de felicitat. Cada moment té el seu color acompanyant la sensació projectant una il·lusió. La bellesa psíquica li guanya la partida a la física creant un protagonisme integral. La realitat d'un moment amb la intensitat d'un goig infinit. Una pintura que impacta, que defineix i, a la vegada, convida a meditar en la bondat de les relacions humanes i les seves raons. Pintura amb un rerefons de poesia i filosofia.

Centre d'art La Rectoria, Sant Pere de Vilamajor

Premi Pepi Pagès

Pepi Pagès vivint la seva malaltia ens va donar a tots una lliçó d'amor a la vida i de considerar el càncer que patia un company del seu viatge vital. I en aquest viatge vital tenia una companya que ella estimava molt i no es cansava de dir que la poesia era la seva millor medecina. La seva amistat i col·laborar amb ella en la pedagogia de la poesia a favor dels malalts va ser per a mí un nou horitzó que m'ensenyà a ser més humà i més persona. La Pepi era vital però senzilla i humil i la seva activitat, fruit de la seva vitalitat, es basava en la fe en ella mateix, creient en la bondat del seu treball, i en l'amor dels altres perquè mitjançant la poesia podia injectar-els-hi un xic més de felicitat. El premi amb el seu nom se'l mereix peró n'hi ha un altre que m'agradaria molt, la publicació d'un llibre amb els seus poemes.

Exposició a Espai B/M

La galeria d'art Espai B/M va ser creada per la família Mata i el galerista Antoni Botey amb la finalitat de facilitar la promoció dels artistes de casa nostra amb l'emmirallament d'artistes reconeguts per la seva vàlua. Són trenta cinc anys d'experiències de tota mena superant dificultats i gaudint de presències exepcionals. Dissortadament la galeria per raons del temps celebra la seva darrera exposició amb una col·lectiva molt suggestiva i demostradora de la presència i qualitat de l'art també de casa nostra. Àngela Icart i el seu fill li han donat en aquesta darrera etapa un aire més adequat al segle XXI i desitjo pel bé de l'art a Granollers que les gestions que estan fent per la continuitat en un altre espai tinguin èxit perquè veritablement Granollers no pot prescindir de la capacitat promotora de l'art de la família Icart.

Exposició de felicitacions infantils de Nadal

Una exposició pels carrers i places de Llinars del Vallès amb felicitacions de Nadal, Any Nou i Reis dibuixades i pintades per alumnes de les escoles de la població vallesana. Promotor, mestre i pedagog d'aquesta activitat escolar és l'artista JESUS COSTA BIEIRO, galleg de naixement i català per voluntat pròpia. Fill d'una família d'artistes, els cinc germans són pintors, el dibuix i la pintura, podriem afirmar, que és la seva vida. Amb un estil molt personal, els seus treballs porten sempre un missatge d'un humanisme intens i una humanitat que captiva. Crític amb l'entorn, constructiu amb el missatge en l'obra de Jesús Costa sempre hi viurem vibracions i sensacions vitalistes en la seva finalitat. L'art és vida i la pintura i el dibuix és una manera de manifestar la de cadascú. Els dibuixos de l'exposició al carrer de Llinars del Vallès amb motius de les festes de nadal en són una exvcel·lent prova.

Galeria ESART del C/ Diputació 188, de Barcelona

Exposició col·lectiva d’un verdader diàleg de l’art amb la gent. Cinc artistes definidors amb aquest esdeveniment de l’essència de la globalitat en la convivència humana. Castellans, catalans i un valencià amb estils personals i diferents creen un ambient de diàleg amistós buscant en l’art aquell caliu tan enriquidor de les relacions humanes.

ALÍCIA DEL RIO, des de Galizia ha portat a Catalunya la seva pintura que em fa pensar en la pintura per la pintura americana del pop art basada en el protagonisme del color que excel·leix com un comunicador molt expressiu del missatge artístic. Un veritable anunci poètic de l’esperit de l’art que neix de les interioritats de la matèria i sublima el ser humà.

 MONTSE GAVALDÀ, es mou en la recerca de l’espiritualitat en la natura trobant en el color aquell sentiment que arriba a l’ànima. Són les flors les portadores de les essències naturals que simbolitzen la importància de les relacions humanes a través del diàleg artístic.

MAÉ, la figuració és el camp en el que es troba més còmoda la nostra artista que amb la seva tècnica s’endinsa en l’esperit de la matèria descobrint en les interioritats de la naturalesa sensacions psicològicament creatives. Ha trobat la germanor natural que produeix el diàleg amb les plantes i les seves flors. 

GONZÀLEZ PUIG, artista valencià que amb la tècnica del pastel fa gaudir la sensibilitat de l’expressió femenina amb naturalitat. La delicadesa del tema li serveix d’alliçonament per endinsar-se en l’esperit de l’ésser humà amb l’encert de trobar-hi la base fonamental de l’art, perquè la persona en ella mateixa és art.

RICARD GUIU, els vincles vitals menen el nostre jove artista pels camins de la vida. Camina buscant en la imatge de la persona la força de l’existència i en aquesta recerca hi juguen un paper important els utensilis del dia a dia, com pot ser un llibre, objectes de cuina i altres, però sempre portadors de l’alè vital. La figura de l’ésser humà hi desenvolupa un paper central perquè en qualsevulla de les situacions en que es mogui o trobi sempre serà el pensament el motor dels seus actes i moviments. La figura humana en l’exercici fonamental de la reflexió vital. 

AMB SABATES DE PLUJA, de Montserrat Altarriba

Un llibre de poemes que és bo llegir. Amb aquest poemari la poeta sense oblidar la passió esdevé més racional i senzillament més global. La relació ésser humà natura es mou en un respecte de diàleg mutu en el que es palpa la perfecta integració existent entre l’univers i el ser humà. I la poesia esdevé un xic més filosòfica i, a la vegada, planera. Les tres parts en les que es divideix el poemari porten títols prou significatius: amb sabates de pluja (el títol del llibre), flor d’arç i sortilegi antic. La primera part possiblement la més impactant perquè essent sublim toca molt de peus a terra. Es parla molt de l’aigua vida i la Montserrat en aquest apartat del llibre ens immergeix en un món d’aigua per quan la pluja és metàfora de l’existència i necessàriament crea unes condicions en les que per moure-t’hi és imprescindible un bon calçat, calçat que no és altra cosa que aquella formació imprescindible per esdevenir una persona integral. En tota la poesia del poemari hi juga un paper central la realitat efímera de l’existència humana amb el desig o intencionalitat d’una transcendència que catapulti l’home i la dona a una altra vida absoluta i feliç. La Montserrat es mou amb naturalitat i habilitat en una anàlisi poètica dels espais naturals i vivències del ser humà descobrint en les foscors llançaments envers la llum. Simplificant un poemari humà i vitalista que descobreix en l’aigua, les seves fonts i els seus racons, secrets de vida.

Esdevenimets artístics

Exposició de Vicente Gimeno

Una  exposició de pintura és sempre un diàleg amb els amics i amigues de l'art i una manera d'expressió que tenen les persones per manifestar el seu amor envers la natura i tot el que l'envolta. No conec la pintura de Vicente Gimeno i serà un plaer visitar l'exposició perquè sempre s'hi endevinen missatges enriquidors culturalment. El cartell anunciador de l'esdeveniment em parla d'un estil figuratiu amb la voluntat de fer gaudir dels paisatges, siguin naturals i urbans i d'una manera especial els objectes que estan al sercvei directe de les persones. La pintura del cartell anunciador és una invitació a navegar per la vida amb les embarcacions que la natura ha posat al nostre servei.

L'estat contra la democràcia

Premis Omnium Cultural del Vallès Oriental

La Festa de les lletres catalanes del Vallès Oriental va nèixer amb motiu de la celebració del mil·lenari de Catalunya. El President d'Òmnium Cultural em va proposar entrar a formar part de la Junta per aportar idees a l'entitat i donar més prestància a la celebració del mil·lenari. El primer concurs literari es va dedicar a la Història dels mils anys de Catalunya en el Vallès Oriental, guanyat per l'equip d'Historiadors del Museu de Granollers i publicat en dos volums per Contrapunt de la Garriga. Per donar continuitat al projecte l'any següent s'organitzà el Primer Premi de Poesia i Narrativa, que per cert restà desert en les dues modalitats i fou en la segona edició quan els premis van començar a tenir guanyadors. Vint i sis anys desprès el premi continua i encara s'hi respira l'esperit de Ramon Casanovas que en va ser l'ànima en tot moment.

Per Nadal regaleu art

L'estació és allà, espai cultural i artístic de Cardedeu que dirigeixen Jordi Aliguè i Anna Bellvehí mereix l'atenció de totes les persones que se senten creatives i estimen les belles arts. L'estació és allà, és un espai on s'hi gaudeix i enriqueix l'esperit i ajuda a descobrir l'artista que cada persona porta dingtre seu. La manera de descobrir-hi és  parara esment al desig i a la curiositat, alló de a mi també m'agradaria fer-ho i en el Jordi i l'Anna hi trobaràs dos excel·lents pedagogs. Per encendre el ble de la curiositat cal visitar exposicions i en l'espai de Cardedeu se n'hi presenten d'extraordinàries com la del programa adjunt en el que no hi falten molt bons artistes de la comarca. regalar una pintura és llegir un poema de felicitació i una abraçada amiga.

ESTONES AMB EL MEU SILENCI

 La llibreria La Gralla de Granollers em va fer l’honor de presentar el meu quart poemari amb una bona assistència d’amics. Rafel Sala, guitarrista reconegut a Catalunya i més enllà de les nostres fronteres em va fer l’honor d’acompanyar a Paco Asensio i a  mi mateix recitant poemes escollits i adients a l’acte. Estones amb el meu silenci és un poemari que no respon a un tema concret sinó més aviat els poemes són reflexions que ja avi em faig de situacions, fets, i espais de la meva vida amb la finalitat de trobar el meu jo. Òbviament que en el llarg recorregut emocional de més de vuitanta anys s’hi barregen emocions que li donen més intensitat als poemes. És veritat també que en les reflexions que d’avi em faig de la meva vida s’hi endevina una influència de la doctrina de Lluis M. Xirinacs sobre la globalització i també  m’han fet reflexionar David Jou sobre què significa el ser humà en el món amb el seu llibre La Poesia de l’infinit i Joan Margarit amb Des d’on tornar a estimar, palesant el fet de ser la persona l’espai de l’amor. Davant d’aquests dos grans poetes em sento molt petit i a la vegada reconfortat pel meu concepte de la vida i de la persona. La centralitat de la persona com a garantia i model de la història. Recordar situacions de la meva vida em porta a sentir el desig de l’infinit per la intensitat de l’instant. Reviure de gran els sentiments, emocions, accions i fets de tot el llarg de la vida esdevé per a mi el poema de la meva vida en el que hi escriuen versos la natura, les persones i la història del moment. El poemari no té cap pretensió només el desig d’ajudar a ser més feliç el lector mentre el llegeix.

Presentació poemari de Montserrat Altarriba

Felicitació de Nadal del bisbe català Pere Casaldàliga

Adib Navarro exposa a Manlleu

Adib Navarro és un creatiu amb els pinzells a la mà. Poeta cromàtic d'una sensibilitat senzillament comunicativa que desperta la curiositat per arribar a la interpretació de la natura. La seva pintura desvetlla molt més que curiositat perquè s'endinsa en la interioritat del pensament i busca les fibres que provoquen el desig. Amb un tractmanent del color sàviament orientat expressa emocions que sense la vitalitat cromàtica no són fàcils de descobrir i molt menys fer-les carn de la pròpia carn. En el tractament de la figura humana és valent i agosarat aconseguint missatges d'una gran intensitat descobrint interioritats humanes massa sovint oblidades. Especialista en la figura femenina amb l'exposició que presenta a Manlleu ens convida a intuir i endevinar sentiments que sense un olfacte humà no és massa fàcil endevinar-los. I no ho és perquè els moviments del cos humà són desafiadors dels equilibris físics i sobre tot psíquics.

Exposició col·lectiva ESART galeria

L'amic Jordi Jové, director de la galeria i un gran enamorat de l'art m'ha convidat a fer la presentació amb motiu de la inauguració. Les arts plàstiques, la pintura en concret, són per mi un llenguatge poètic que demana un diàleg per descobrir-hi en cada obra quina sintonia existeix entre l'observador i la pintura. Una lectura apassionant per les emocions íntimes que el traç i el color poden fer viure. En una paraula, una obra d'art és verdadera quan l'espectador la sent part de la seva vida.

La dona té la paraula

Exposició Galeria Espai B/M, Granollers

Lluis Estopiñan exposa a Begues

La presència de treballs de Lluis Estopiñan en una exposició reclama l’atenció del visitant vers un missatge aparentment informal que esdevé íntimament encisador. El nostre artista és un enamorat de l’esperit del color i de les figures que es mou en l’encant d’un univers curull d’informalitats gràfiques que desitgen la formalitat del subconscient. Algunes pintures aquesta informalitat la presenten d’una manera dual, talment com dos  missatges de dues pintures en una, amb dues parts, la superior cromàtica i l’inferior blanca amb algunes taques insinuadores. Els colors més aviat són una carícia a la mirada i una invitació a un passeig sideral dibuixant constel·lacions íntimes. Una pintura de Lluis Estopiñan, quan la contemplo, interiorment recito el poema que llegeixo en els seus colors i en el diàleg que escolto tenen. És una pintura que demana intimitat perquè dorm en el subconscient i quan desperta es produeix un esclat de llum. Entens el poema cromàtic.