Padro Castaño a la Sala Carles Sindreu

Una exposició de Pedro Castaño és sempre diàleg d’un  profund humanisme i amor a la naturalesa. El paisatge i les persones són la font de la seva inspiració. La seva pintura, a l’oli i les aquarel·les, palesa un estil molt personal. De la seva pintura m’encisa el tractament que en fa de la llum aconseguint que a la pintura li dóni aquella nota íntima i musical de la que els arbres en són el liceu i els ocells els seus músics i cantants. La llum, sovint mig amagada i, a vegades, agermanada amb el groc i tonalitats del blau i vermell, contribueix a un llenguatge més directe de les emocions que vol trametre. Un altre motiu ens el dóna la pinzellada, una pinzellada generosa allargant la mà per compartir amb una abraçada els sentiments que en aquell moment està vivint l’entorn del paisatge urbà, rural i humà. El tractament del cromatisme és generós i d’acord amb la idea central que vol expressar el pintor. La seva pintura, essent realista no és fotogràfica sinó emotiva. Des del meu anàlisi la podria catalogar com expressionista perquè primerament fa seu el paisatge natural o humà, l’interioritza i quan l’ha paït generosament el trasllada a la tela i ens convida a fer-lo nostre. La Sala Carles Sindreu de l’Ametlla del Vallès presenta aquest més de març una mostra del treball de l’artista pintor Pedro Castaño, nat a Extremadura i veí de Sant Fost de Campsentelles. Una exposició que crea afició i estimació envers l’art.