YERULDELGGER, MUERTOS EN LA ESTEPA

Novel·la de Ian Manook, molt guardonada  a França, de temàtica policíaca, localitzada a Mongòlia amb una argumentació dura i cruel quina història, basada en la investigació d’un crímen múltiple, relacionades les víctimes per egoismes criminals en una doble recerca, justificant el treball el càrrec del cap de policia per una banda i la relació de l’investigador apartat del cos que es fonamenta en raons sospitoses per arribar a la llum. Una novel·la veritablement negre, en la que la mort esdevé tema investigat i a la vegada instrument investigador i també  venjança. Per les dues bandes, la mort és eina per arribar a l’objectiu però que humanament és rebutjable. La narració, des de la vessant novel·lística, enganxa i no es fàcil tancar el llibre però per l’altra s’arriba a la conclusió de que el mal es persegueix amb el mal. En el fons la novel·la reflexiona sobre un model de societat en el que tot si val per aconseguir els objectius siguin justos o injustos. La cara de la justícia és doble per les dues parts i per la forma com actuen les dues. Però, a la vegada, sorgeix una llum d’un intens humanisme que sembla poder aconseguir la veritat mitjançant el descobriment d’una intuïció que fa d’estrella perquè la llum sempre, molt o poc, il·lumina i aplana el camí. La problemàtica de la justícia, en aquesta novel·la, està lligada de mans i peus perquè l’ambient de convivència està dominat per la corrupció en el medis de poder, en aquest cas policíac. I La llum provinent d’un monestir de religiositat asiàtica, però molt arrelada en el pensament i la seva veritat purificadora de les ànimes, ajuda a un final desitjable de justícia social malgrat els mal passos que s’han donat per arribar-hi. Una barreja de trama econòmica i mercadeig d’éssers humans femenins que discorre en paisatges d’una naturalesa idíl·lica hi aporta a la narrativa aquells sentiments d’un humanisme de caire espiritual movent-se en el fang d’un materialisme criminal. No li és fàcil a l’esperit imposar sense lluita la seva veritat  per arribar al descobriment dels malvats. La mort moneda de canvi per les dues parts amb la diferència que aquell que té la sensació d’estar en el camí correcte s’hi juga la vida amb la sort que l’acompanya en els moments més difícils. Cal no oblidar que per negra que sigui la nit sempre hi ha estrelles que flirtegen amb la llum i el sol il·lumina els dies. Independentment de mitjans injustos imposats per la situació corrupta, cal aprendre de la vida que els entrebancs i les foscors són instruments al servei de la veritat malgrat els camins ensangonats. La lliçó no rau en el fet de que tot si val sinó en el missatge que la llum per petita que sigui sempre triomfa i ajuda a vèncer el mal per desterrar-lo de la convivència humana. La conclusió que en trec de la novel·la és que la lluita contra el mal sembra d’entrebancs el camí però que malgrat les ferides rebudes es pot aconseguir un camí de llibertat i pau.