Novel·la de Ian
Manook, molt guardonada a França, de
temàtica policíaca, localitzada a Mongòlia amb una argumentació dura i cruel
quina història, basada en la investigació d’un crímen múltiple, relacionades
les víctimes per egoismes criminals en una doble recerca, justificant el treball
el càrrec del cap de policia per una banda i la relació de l’investigador
apartat del cos que es fonamenta en raons sospitoses per arribar a la llum. Una
novel·la veritablement negre, en la que la mort esdevé tema investigat i a la
vegada instrument investigador i també venjança. Per les dues bandes, la mort és eina
per arribar a l’objectiu però que humanament és rebutjable. La narració, des de
la vessant novel·lística, enganxa i no es fàcil tancar el llibre però per l’altra
s’arriba a la conclusió de que el mal es persegueix amb el mal. En el fons la
novel·la reflexiona sobre un model de societat en el que tot si val per
aconseguir els objectius siguin justos o injustos. La cara de la justícia és
doble per les dues parts i per la forma com actuen les dues. Però, a la vegada,
sorgeix una llum d’un intens humanisme que sembla poder aconseguir la veritat
mitjançant el descobriment d’una intuïció que fa d’estrella perquè la llum
sempre, molt o poc, il·lumina i aplana el camí. La problemàtica de la justícia,
en aquesta novel·la, està lligada de mans i peus perquè l’ambient de
convivència està dominat per la corrupció en el medis de poder, en aquest cas
policíac. I La llum provinent d’un monestir de religiositat asiàtica, però molt
arrelada en el pensament i la seva veritat purificadora de les ànimes, ajuda a
un final desitjable de justícia social malgrat els mal passos que s’han donat
per arribar-hi. Una barreja de trama econòmica i mercadeig d’éssers humans
femenins que discorre en paisatges d’una naturalesa idíl·lica hi aporta a la
narrativa aquells sentiments d’un humanisme de caire espiritual movent-se en el
fang d’un materialisme criminal. No li és fàcil a l’esperit imposar sense
lluita la seva veritat per arribar al
descobriment dels malvats. La mort moneda de canvi per les dues parts amb la
diferència que aquell que té la sensació d’estar en el camí correcte s’hi juga
la vida amb la sort que l’acompanya en els moments més difícils. Cal no oblidar
que per negra que sigui la nit sempre hi ha estrelles que flirtegen amb la llum
i el sol il·lumina els dies. Independentment de mitjans injustos imposats per
la situació corrupta, cal aprendre de la vida que els entrebancs i les foscors
són instruments al servei de la veritat malgrat els camins ensangonats. La
lliçó no rau en el fet de que tot si val sinó en el missatge que la llum per
petita que sigui sempre triomfa i ajuda a vèncer el mal per desterrar-lo de la
convivència humana. La conclusió que en trec de la novel·la és que la lluita
contra el mal sembra d’entrebancs el camí però que malgrat les ferides rebudes
es pot aconseguir un camí de llibertat i pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada