El llibre Font de la cultura de convivència

Sant Jordi ha parlat força i alt de la importància del llibre en la vida de les persones i dels pobles. La compra de tal o qual llibre esdevè un signe dels motius que mouen les persones a la lectura, encara que alguns llibres es compren per fer bonic en els prestatges familiars. Malgrat els petits o grans defectes, la compra d’un llibre és sempre il·lussionant perquè és una invitació al diàleg i sovint un desig del lector de veure-s-hi reflectit. Un alumne, gran lector, em comentava que tots els llibres tenen ensenyances positives. Alló que falta, a vegades, és saber-les llegir. La festa del llibre d’enguany ha donat un pas molt important, malgrat les limitacions, en la defensa de la cultura. Ha palesat que els ciutadans creuen en la cultura per a la supervivència de la convivència en pau. I ha demostrat que tenen fe en la gent. En aquest punt, que no és dolent, potser s’hi podría fer una petita objecció, que l’adquisició de certs llinbres es basa més en la propaganda mediàtica de l’autor que  no pas en la temàtica del llibre. I és curiós, per exemple, que l’escriptor català més reconegut internacionalment, enguany en el ranking de vendes no es troba en els cinc primer llocs. I també es curiós que  els tres o quatre títols que encapçalen les llistes de vendes pertanyen a escriptors mediàtics amb una presència i propaganda substancial en les televisions. Senzillament s’intueix aquella lluita entre la llibertat del ciutadà lector que compra per ser més lliure i més persona i l’economia que lluita per esdevenir capdavantera social. Reconec que la lluita pot ser una excel·lent col·laboradora cultural però sempre que de veritat estigui al servei de la gent i estar al servei de la gent també significa recolzat aquells escriptors que d’una forma altruista aporten al seu entorn lideratges de civisme i defena dels drets humans. Hi ha molts escriptors, humils, que tenen fe en la natura i  creuen que escribint amb honestedat i molts d’ells amb qualitat, de la que no es vanten, ni els hi reconeixen. Malgrat les limitacions i deficiències, que són una constant en la història, el llibre, encara que no ho sembli, va adquirint aquell protagonisme indispensable per a l’assoliment d’una societat més justa. I penso, que en aquest procès, el ciutadà de base, el poble humil i senzill, també és el protagonista. Les diferències són una realitat i veritat natural, però el respecte a les diferències és indispensable per a tot procès històric de progrès i molt més en el cam social i cívic. La puresa del llenguatge és molt important però ho és més el missatge.

No nego que un missatge amb un llenguatge literàriament perfecte (si és possible) no esdevingui més engrescador i cal aplaudir. Però el mateix missatge escrit amb humilitat i senzillesa, potser no és tan engrescador, però és més proper i més creïble. Per una raó del temps, no és tan economitzat. El Sant Jordi d’enguany ha demostrat que la cultura avança, però encara amb entrebancs sensibles per arribar a tothom. Dissortadament l’entrebanc més enemic de la cultura té les seves profundes arrels en la política. En totes les problemàtiques sempre hi és present. La política no fa cultura, vol dominar la cultura. El llibre en pateix les consequències. La festa del llibre és un factor molt potent per què el protagonisme de la cultura configuri la verdadera convivència dels pobles.