Una llei que no respecta els sentiments de les persones és
una lei antinatura. Una estelada és una bandera basada en el sentiment d’un
poble. La policia ha de ser garantia d’ordre, no repressora. I la política del
PP en aquest sentit és repressora. Expulsar i multar dos seguidors d’un equip
perquè mostraven l’estelada abans del partit de la final de rugby de la Copa
del rei, jugat a Valladolid, és una demostració més de la hipocresia d’una
política que diu allargar la mà mentre amb els fets és incapaç de dialogar amb
les persones que obertament manifesten els seus sentiments. Una competició
esportiva, si alguna bona qualitat manifesta, és precisament els sentiments
d’una col·lectivitat, d’un poble. Negar el dret a manifestar-se emotivament és
negar el dret a ser persona. I aquesta manera d’actuar no és constiutucional
perquè és inhumana. La resposta de la col·lectivitat represaliada policialment
no podia ser més contundent i definitòria, esportivament, guanyant el Campionat
d’Espanya un equip català, el Santboiana. Un resultat que evidencia la feblesa
social i humana de la política espanyola del PP en el govern. Onejar una
estelada i xiular l’himne en una final de Copa i no en un camp català, sinò al
centre de castella, no és res més que un toc d’atenció a la política espanyola
que se serveix apassionadament per matar la identitat d’un poble que porta més
de tres cents anys ressistint amb les armes del respecte democràtic. La
política dels partits estatals espanyols no entenen els missatges de la gent i
per a ells la passió i els sentiments només poden tenir una direcció “la sagrada unidad de
España”. Una altra contradicció per què la religió cristiana, predominant a la
Pell de Brau, defensa el dret a la llibertat de les persones i dels pobles. És
inversemblant emprar els sentiments per negar els drets que els mateixos
sentiments són. Per què manifestar alló que sent una persona és una acció
natural i actuar contra la naturalesa és un greu greuge contra la humanitat. No
hi ha cap llei al món que lícitament pugui prohibir la manifestació dels
sentiments d’una persona envers el seu poble. Servir-se de l’esport com
instrument d’esclavatge és negar-li la seva filosofia i pedagogia instrumentalitzant-lo
per dividir i anul·lar. Sortosament a Catalunya existeix un concepte de l’esport
com configurador social al servei del
pensament i sentiment de les persones. I aquesta pedagogia Espanya,
dissortadament no l’enten. Què ha aportat Catalunya a l’esport espanyol? Seria
bo que els polítics i els especialistes de l’esport llegissin acuradament la
història. Una senzilla pregunta: qui va constituir el COE i a on i per què?
Coneixen els espanyols aquest fet? Una altra, important però no tant, coneixen
qui va fundar el Reial Madrid de Futbol? No cal seguir, són moltes les raons
que la política espanyola hauria de tenir en compte respecte a la solidaritat
catalana a tots nivells en relació amb tots els pobles d’Espanya. L’esport, en
el marc de la història, també farà Catalunya independent perquè cap llei pot
matar els sentiments dels pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada