A 500 ANYS DE LA REFORMA PROTESTANT, per Jaume Botey

Quadern 204 de Cristianisme i Justícia, presenta un estudi interessantíssim d’una etapa molt important de l’Esglèsia Catòlica no precisament per la seva veritat evangèlica en la que el diner i la pobresa jugaren massa fort en la realitat d’una societat civilment massa desvellestada i religiosament excessivament desacreditada. I en una situació d’una greu crisi religiosa i també política en la que la societat patia un domini massa ferragós per un model en el que el Papa havia de ser l’autoritat máxima i el rei, coronat pel Papa, que exercia el poder d’entronitzar i de destronar. I fou una feblesa religiosa massa estesa amb una pretesa econòmica de solucions de perdó que desembocà en un autèntic cisme amb el naixement de l’anomenat protestantisme provocat per la doctrina teològica de Martí Luter. 500 anys desprès de les famoses tesis a la catedral de Wittenberg sembla ser que la història recoloca les persones al lloc que els hi pertoca. El protagonisme de Martin Lúter fou assenyalat i important tan a nivell religiós com polític amb el resultat d’una nova organització d’Europa. L’estudi dels fets transcendents de la història porta a solucions inesperades i a reconèixer les bondats i les desmesures d’una banda i altra. Una fet sí que cal remarcar i és que la presència de l’Esglèsia per davant de l’Emperador en el camp polític, no era el model que la societat necessitava i era necessari que els poders religiosos i el polítics tinguèssin cura cadascun dels seus objectius propis. Però es va anar més lluny atribuint poder religiós a autoritats polítiques. En el tema central hi jugava qui era l’autoritat preferent i en un altre pla com el diner podía perdonar els incompliments espirituals, en una paraula comprar la salvació. El famós cas de les indulgències. Una autèntica revolució social del segle XVI provocada per una persona eminentment religiosa, independentment del seu apartament del Papa de Roma que insultà greument per la seva disconformitat teológica. Luter en la seva vida es va moure en dues corrents: la teologia de la glòria i la teologia de la creu. La de la glòria que es desenvolupa des de la raó i el poder i la de la creu des del no-res d’un Déu crucificat. Aquesta segona molt al nivell de l’actual teologia de l’alliberament. La celebració d’aquests 500 anys està servint per apropar cristians i protestants i per entendre que la verdadera religiositat està en l’interior de les persones. Un quadern que recomano la seva lectura perquè ensenya a analitzar, comparar, raonar i entendre que el subjecte religiós és el ser humà.