Quadern 204 de Cristianisme i Justícia, presenta un estudi
interessantíssim d’una etapa molt important de l’Esglèsia Catòlica no
precisament per la seva veritat evangèlica en la que el diner i la pobresa
jugaren massa fort en la realitat d’una societat civilment massa desvellestada
i religiosament excessivament desacreditada. I en una situació d’una greu crisi
religiosa i també política en la que la societat patia un domini massa ferragós
per un model en el que el Papa havia de ser l’autoritat máxima i el rei,
coronat pel Papa, que exercia el poder d’entronitzar i de destronar. I fou una
feblesa religiosa massa estesa amb una pretesa econòmica de solucions de perdó
que desembocà en un autèntic cisme amb el naixement de l’anomenat
protestantisme provocat per la doctrina teològica de Martí Luter. 500 anys
desprès de les famoses tesis a la catedral de Wittenberg sembla ser que la
història recoloca les persones al lloc que els hi pertoca. El protagonisme de
Martin Lúter fou assenyalat i important tan a nivell religiós com polític amb
el resultat d’una nova organització d’Europa. L’estudi dels fets transcendents
de la història porta a solucions inesperades i a reconèixer les bondats i les
desmesures d’una banda i altra. Una fet sí que cal remarcar i és que la
presència de l’Esglèsia per davant de l’Emperador en el camp polític, no era el
model que la societat necessitava i era necessari que els poders religiosos i
el polítics tinguèssin cura cadascun dels seus objectius propis. Però es va
anar més lluny atribuint poder religiós a autoritats polítiques. En el tema
central hi jugava qui era l’autoritat preferent i en un altre pla com el diner podía
perdonar els incompliments espirituals, en una paraula comprar la salvació. El
famós cas de les indulgències. Una autèntica revolució social del segle XVI
provocada per una persona eminentment religiosa, independentment del seu
apartament del Papa de Roma que insultà greument per la seva disconformitat teológica.
Luter en la seva vida es va moure en dues corrents: la teologia de la glòria i
la teologia de la creu. La de la glòria que es desenvolupa des de la raó i el
poder i la de la creu des del no-res d’un Déu crucificat. Aquesta segona molt
al nivell de l’actual teologia de l’alliberament. La celebració d’aquests 500 anys
està servint per apropar cristians i protestants i per entendre que la
verdadera religiositat està en l’interior de les persones. Un quadern que
recomano la seva lectura perquè ensenya a analitzar, comparar, raonar i entendre
que el subjecte religiós és el ser humà.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada