Rellevància de la dona en la història

Estem vivint un moment històric en el que s’avalúa la democràcia en els nivells de poder amb la proporcionalitat de la presència femenina en els càrrecs de direcció ja siguin polítics, judicials, econòmics, culturals i cívics. Sortosament la seva presència en certes institucions i la seva rellevància rau en el fet de ser predominant. Aquest tema me l’ha fet pensar el meu darrer poemari SÓN ELLES, basat en dones de la bíblia. I l’escriptura d’aquest poemari i les presentacions que en vaig fent m’ha portat a estudiar la qualitat de la presència de la dona en la història. És veritat que aquest és un tema de debat amb una lluita llunyana de dones que han defensat fins amb la mort la seva veritat històrica i social. La marginació que ha patit des de temps immemorials es  demostració d’una imatge desequilibrada de la humanitat dominada per diferències injustament manipulades i creades i malgrat milions anys de lluita aquesta manipulació encara continúa. L’estudi que he fet de la dona en la història en el mirall de la Bíblia em parla de com estava plantejada en els seus orígens i quina era la seva projecció de futur, a la vegada, que feia adonar-me de les circumstàncies en la que hagueren de desenvolupar-se. Sempre d’acord amb el mirall bíblic, que considero una profecia del que ha estat i del que és. Òbviament, que des de l’antigor la dona s’ha mogut majoritàriament sempre en segons termes i molt desacreditada. Però malgrat tot sempre ha estat present en la història de la humanitat i amb accions de protagonista des de la marginació. Un mèrit impagable i goso afirmar que sense la dona la història seria encara un infern més descomunal. Permeteu-me dibuixar el mapa primitiu segons la Bíblia del que habia de ser la humanitat.

El primer principi que bíblicament havia de complir-se, el de la igualtat, home dona. El verset fonamental ens diu: Déu creà l’home a la seva imatge, el creà home i dona. És molt clar que l’expressió “creà l’home” es referia a la humanitat, perquè d’altra manera no s’explica el sentit del context “el creà home i dona”. La imatge de Déu en plan d’igualtat era l’home i la dona. Per què aquesta igualtat no ha estat respectada? Continuem: el famós Jardí Terrenal. Estic convençut que aquest jardí en el sentit que li donem a la paraula jardí no ha existit mai. Peró sí, existí i existeix el jardí on la humanitat es feu present. En el famós jardí hi havia plantat l’arbre del be i del mal. Causa, segons sembla ser, dels mals de la humanitat. Interpreto que la humanitat sí que es trobà en un jardí: el món, formant part de l’univers. I en aquest món hi havia l’arbre del bé i del mal, que era i és la humanitat. I com se n’adonà la humanitat en la persona d’Eva? Senzillament estimant a Adàn, el seu comnpany. La poma fou el petò que desvetllà quina era la seva veritat. Però desprès d’aquest descobriment, la poma que fou el petò, s’hi relata una altra promesa, una altra dona portarà al món el redentor que obrirà les portes del jardí celestial.

La projecció de futur del jardí terrenal. I entre aquestes dues dones grans protagonistes del que serà la història hi trobem un munt de noms femenins que des d’instàncies molts desiguals, de la més santa a la més infernal, teixeixen la història. Mentre el mon sigui mon, la història continúa i la dona va assolint aquell protagonisme que el progrès necessita, però l’assoleix ella, malgrat l’home que en tot el llarg s’ha auto-atorgat poders divins per dominar la dona. I en aquesta llarga lluita quin sentit hi té l’arbre del bé i del mal. Senzillament que la humanitat, l’home i la dona, poden equivocar-se i cometre errors i és precisament amb les veritats i  les mentides que es va teixint la imatge de la humanitat al llarg dels temps. Les veritats per donar fermesa als avenços i le mentides per obligar a reflexionar perquè errava i poder continuar la seva pròpia veritat cada vegada amb menys errors. I en el paper de la història al  món, la lliçó que la dona ha donat és precisament aquesta lluita desde l’oblit i la marginació que ha estat protagonista i capdal en molts dels momenst que sense l’acció de la dona no s’haurien superat. Les singularitats per una altre capítol.