Exposició de Josep M. Botey a Can Rajoler de Parets

Una exposició sorpresa i gratament desconcertant. Missatge pictòric d’un arquitecte. Un autèntic diàleg amb el llenguatge del color, la paraula i l’espai cultural. L’exposició de pintura presentada en un espai dissenyat pel pintor ens convida a una reflexió profunda de la veritat de la vida. Només conec dues obres arquitectòniques de l’arquiitecte Botey, el Teatre de Can Rajoler de Parets i el Teatre-Auditori de Granollers. Quin sentit i tenen en l’exposició? Profund, perquè els espais de convivència humana són espais de relació creativa. La Sala d’Exposicions de Can Rajoler representa la centralitat entre el teatre i la biblioteca, és l’espai de la paraula esdevinguda obra d’art.

Curiosament el Teatre-Auditori de Granollers palesa clares formes d’un vaixell, vehicle en el que navega la paraula en la immensitat del mar de l’existència humana. I Josep M. Botey amb la seva exposició ens demostra com n’és de solidàri l’art. La ceramista Neus Segrià en la presentació invitació ens parla d’una “pintura gens amenarada, forta, sincera, fruit d’una exquisida i gran sensibilitat”. I és precisament la sensibilitat esdevinguda solidària en un diàleg directe i sincer, la qualitat més apreciada per mi independentment del valor artístic de les obres, que el tenen. Sensibilitat en el diàleg que no vol dir de cap manera amagar amargures de la veritat. És sincer i valent perquè des de la pròpia sensibilitat compren la dels altres. I és aquesta qualitat la veritat del missatge amb un cromatisme model de suavitats en algunes pintures i gosadia de la força expressiva en altres. I és precisament el tractament del color, la mà extesa a la conversa amb sinceritat i respecte.

La mostra de Josep M. Botey és un diàleg molt interessant per la forma i el fons entre l’ésser humà i el seu entorn. Un ventall d’emocions en les tonalitats dels colors i en les formes de l’expressió en el protagonisme humà gaudint del paisatge natural i de l’urbà. Una de les característiques rau en el poder de la mirada, donant importància més al com que no pas el què. Sintetitzant, Josep M. Botey ens convida a dialogar amb la paraula del color perquè la paraula de la conversa modeli la imatge artístística de la persona. Una exposició que ha de contemplar-se amb uns ulls curulls d’humanitat i de desig artístic.