Pere Casaldàliga, 90 anys d’humanisme cristià

“Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”. Són paraules del bisbe català de Sáo Felix do Araguaia (Brasil) molt adients també per els catalans d’avui en la lluita per la llibertat. La frase que transcric a continuació ens encoratja:”El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme culrural”. El bisbe català tot un exemple de servei als pobres seguint exemplarment la doctrina de l’evangeli ha demostrat una gran fortalesa humana i cristiana davant els terratinents brasilers desafiant les amenaces de mort que cinc vegades ha patit en la seva vida. Una d’elles acompanyat d’una altre sacerdot va patir el risc de mort quan un policia per error va matar el seu company. La lluita en defensa de la vida ha estat una constant desafiant la mort. El primer dia de la seva estada a l’indret assignat, el matí a l’obrir la porta, es va trobar amb quatre nens morts, els seus pares  no tenien mitjans, fet que es repetir. En una altra ocasió el sicari contractat pels terratinents al passar pel seu costat va veure com el  bisbe el somreia i desarmat no va tenir valor per matar-lo, com va explicar el mateix sicari.. La mort fou la gran  defensora de la seva vida. Ara el parkinsong el té abatut al llit amb dificultats d’expressió i coneixement, l’amic com deia ell. Avui celebra 90 anys, molt d’ells de lluita humana i de fe, perquè també fou un gran defensor de la teología de l’alliberament, teología que era l’evangeli de la defensa dels pobres. L’atenció als més necessitats fou un deure no abandonat mai desde la seva arribada al Brasil  perquè els necessitats són prioritaris fins i tot a les obligades visites  dels bisbes cada cinc anys al Papa. Llegint la seva biografia i els escrits que es publiquen a la premsa, el meu pensament vola pel cel de casa meva i només trobo pleitesía dels bisbes envers el govern i l’economia i penso tan difícil és dir-li al govern que primer són les persones senzilles i més necessitades. Necessitades, moltes de mitjans, necessitades altres de respecte a la seva llengua, necessitades altres de comprensió en les seves idees i necessitades massa de defensa de la seva vida, sovint en risc de mort per la pobresa. La gran lliçó de Pere Casaldàliga, la del respecte a la vida íntegra de les persones. Els drets de la religió a exigir a la política i a l’economia el compliment dels seus deures. De l’economia va dir: “El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és l’excclusió de la majoria”. Política i economia han estat els seus enemics, que per raons d’imatge humana i religiosa, no l’han pogut vèncer. Casaldàliga un vida modélica de com ha de viure l’èsser humà.