“Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la
persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”. Són paraules del bisbe
català de Sáo Felix do Araguaia (Brasil) molt adients també per els catalans d’avui
en la lluita per la llibertat. La frase que transcric a continuació ens encoratja:”El
fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la
identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme culrural”. El
bisbe català tot un exemple de servei als pobres seguint exemplarment la
doctrina de l’evangeli ha demostrat una gran fortalesa humana i cristiana
davant els terratinents brasilers desafiant les amenaces de mort que cinc
vegades ha patit en la seva vida. Una d’elles acompanyat d’una altre sacerdot
va patir el risc de mort quan un policia per error va matar el seu company. La
lluita en defensa de la vida ha estat una constant desafiant la mort. El primer
dia de la seva estada a l’indret assignat, el matí a l’obrir la porta, es va trobar
amb quatre nens morts, els seus pares no
tenien mitjans, fet que es repetir. En una altra ocasió el sicari contractat
pels terratinents al passar pel seu costat va veure com el bisbe el somreia i desarmat no va tenir valor
per matar-lo, com va explicar el mateix sicari.. La mort fou la gran defensora de la seva vida. Ara el parkinsong
el té abatut al llit amb dificultats d’expressió i coneixement, l’amic com deia
ell. Avui celebra 90 anys, molt d’ells de lluita humana i de fe, perquè també
fou un gran defensor de la teología de l’alliberament, teología que era l’evangeli
de la defensa dels pobres. L’atenció als més necessitats fou un deure no abandonat
mai desde la seva arribada al Brasil perquè
els necessitats són prioritaris fins i tot a les obligades visites dels bisbes cada cinc anys al Papa. Llegint
la seva biografia i els escrits que es publiquen a la premsa, el meu pensament
vola pel cel de casa meva i només trobo pleitesía dels bisbes envers el govern
i l’economia i penso tan difícil és dir-li al govern que primer són les
persones senzilles i més necessitades. Necessitades, moltes de mitjans,
necessitades altres de respecte a la seva llengua, necessitades altres de
comprensió en les seves idees i necessitades massa de defensa de la seva vida,
sovint en risc de mort per la pobresa. La gran lliçó de Pere Casaldàliga, la
del respecte a la vida íntegra de les persones. Els drets de la religió a
exigir a la política i a l’economia el compliment dels seus deures. De l’economia
va dir: “El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del
capital, és l’excclusió de la majoria”. Política i economia han estat els seus
enemics, que per raons d’imatge humana i religiosa, no l’han pogut vèncer.
Casaldàliga un vida modélica de com ha de viure l’èsser humà.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada