El dia del llibre un missatge de llibertat

Tres paraules em defineixen la diada catalana de Sant Jordi: rosa, llibre i espasa. La vida és una flor que ens embolcalla de felicitat; la lectura ens enriqueix culturalment i ens fa persones més dignes; l’espasa és el signe de la lluita de cada dia que amb esforç i constància texeix la nostra història personal i la del nostre poble. Tres paraules que hauriem de portar escrites en el frontispici de la nostra veritat. Tres paraules que recolzen i alenen l’exercici de la nostra llibertat. La natura ens regala generosament una infinitat de flors de tots colors i de perfums d’intimitats recordant-nos que  la nostra identitat és un jardí que configura la nostra imatge.

La cultura ens desvetlla emocions, sentiments, passions i idees que ens agermanen amb altres lectors i amics dels llibres i dissenyen la imatge íntima de la nostra existència. L’espassa simbolitza l’esforç de cada moment per esdevenir una persona digna i un ciutadà solidari. Les mans ens fan gaudir l’olor de la flor, ens obren les pàgines dels llibres i ens omplen el dia amb els instruments de la feina. La rosa té el seu moment; el llibre, també i l’espasa ens fa lliures constantment.

Tres paraules amb un missatge cadascuna per assolir la felicitat d’una vida. Treball, gaudi i goig són actituds de la vida que en la diada de Sant Jordi celebren la seva plenitud. És la festa que ens fa comprendre quina ha de ser la qualitat de la nostra personalitat. Les amistats palesen la seva realitat i els odis la seva pobresa. El cor de les persones hauria de ser l’impulsor de l’aigua que rega la vida amb el treball i el goig del coneixement de la pròpia història. Senzillament la diada de Sant Jordi ens parla de la trinitat que cada persona hauria de ser: feliç, culta i solidària. Una flor, un llibre i una eina de treball. La globalitat de la vida entesa com una convivència amiga de la pau col·lectiva. La vida de cada persona és un jardí, una escola i un camp. La trinitat de la felicitat humana que esdevé amor. Aquella realitat desitjada de poder dir veritablement he estat jo i aspiro a ser el jo infinit. Una lliçó sublim amb que ens obsequia el dia del llibre.