La idea que m’he format de la lectura de la novel·la rau en
el fet que és una novel·la de relacions
humanes analitzades des de la psicologia. El títol de la novela ens porta a un
fet d’una copa que es trenca i és en certa manera la culpabale de la trama psicològica.
És curiós que la base la donen un pare i una filla que semblen inseparables
però que les circumstàncies els porten a contraure matrimoni quins
comportaments molt humans teixeixen la història i escriuen la filosofia. Les
diferències hin juguen un paper important en quant el pare, viduu i molt ric contrau
matrimoni amb un dona intel·ligent i molt hàbil en les relacions però amb un
passat que crea dubtes a la filla. La filla contrau matrimoni amb un prìncep
italià arruinat però molt dominat per les raons socials. La lectura ens porta
per un extens recorregut de relacions sota la sospita d’infidelitats i
dificultats per qué els dos matrimonis assoleixin els objectius de formar dues
famílies en pau i raonables. Les
converses creuades entre els quatre protagonistes del problema és un veritable
passeig psicològic que omple la realitat de dubtes però, a la vegada, mantenir el
compromís matrimonial esdevé un deure. Alló veritablement interessant és la
manera com l’escriptor dotat d’unes consisderables dots psicològiques i
narratives va despullant els personatges per conduir-los a la veritat de la
seva vida, recobrant el passat o prescindint del present. Però el raonament psicològic
en la descripció i desenvolupament de l’argument li dóna a la novel·la un valor
afegit de coneixement de les persones i el perquè de les seves relacions que
enriqueix a la vegada el lector a favor del seu auto-coneixement i en el fet de
saber valorar els comportaments dels altres. No és debades que aquesta novel·la
està considerada entre les millors dels segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada