Manipulació política de l’esport per desacreditar Catalunya

La inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona i els seu desenvolupament fins avui han  estat no només un engany esportiu per a mi sinó la demostració de com es treballa desde la política de l’estat per presentar Catalunya com una entelèquia. L’opinió que el món té de l’esport català no té res a veure amb l’organització dels Jocs. Francament els enemics d’una Catalunya lliure i pròspera, en els jocs han sortit amb la seva, però la seva actuació augmentarà el descrèdit mundial de l’estat espanyol. L’organització ha estat dirigida per un ajuntament socialista prescindint de l’esport català com ho demostra el fet que es deixaren de banda la UFEC amb les seves federacions, l’entitat Plataforma Proseleccions catalanes i la mateixa Generalitat a qui no se li van servir les entrades demanades. La presència de banderes espanyoles no va ser una mà estesa sinò un insult buscat i preparat per entitats que fan servir el nom de Catalunya però no defensen l’esperit democràtic de la verdadera Catalunya. La forma com es desenvolupen els Jocs és una demostració de la col·laboració de la desidia per enfonsar l’esport català. I mentre a l’exterior els esportistes catalans triomfen i les organitzacions també. És una manera molt barroera de creue que l ‘esfrondament esportiu català serà le resurreció de l’esport espanyol. Les banderes tenen una funció positiva quan defensen la veritat d’unja entitat no quan es presenten com enemigues d’un contrari que no accepten esportivament. De la inauguració em va plaure la forma, però no el fons. És va oblidar i menystenir l’esport i la cultura esportiva catalana. Per què no es va aixecar cap Castell, quan la provincia de Tarragona és la senyora dels castells? Per què es va manipular l’himne català diluint-lo maliciosament durant l’entrada de les autoritats perquè passès desapercebut? Perquè en el procès dels jocs no hi ha autoritats per atorgar les medalles? Francament una manipulació desafortunada de l’esport per part de la política i políticament el responsable és el PSC que ha fet un inacceptable servei a casa seva. La bandera dels Jocs del Mediterrani no la podia portar a l’estadi un globus aeroestàtic d’una entitat esportiva catalana i no paraxutistes de l’exèrcit, quan l’exèrcit fa pensar guerra i un globus amor al país? Hem sap molt de greu d’haver-me equivocat en la meva interpretació de la presentació dels Jocs, però espero i desitjo que la seva manipulació política esdevingui un boomerang contra els manipuladors i una mà estesa a favor dels manipulats i oblidats organitzadors catalans. L’esport és inherent a la identitat catalana.