Missatges del Campionat del Món de Futbol
S’ha complert la primera fase del Campionat del Món de Futbol
de Russia i els setze classificats pels vuitents de final estant preparant la
seva estratègia. La realitat ens diu que l’esport del futbol el domninen Europa
i Amèrica del Sud però a l’horitzó despunten nous missatges que proclamen amb
força que el seu futbol també té un lloc en la història. Entre els setza
classificats només hi ha una selecció asiàtica, la japonesa, que al costat de
les eliminades asiàtiques i africanes, Iran, Nigèria, Corea del Sud, Senegal, Tunísia i Egpte, han
aportat jugades de mèrit avisant que estan molt a prop de poder disputar el
títol mundial. Més d’una de les seleccions va patir la possiblitat de l’eliminació
pel joc de les seleccions citades, entre elles la Selecció Espanyola. Un avís
que cal valorar rau en l’eliminació de la Selecció Alemanya, que defensava el títol de campiona i un dels seus botxins
fou la Selecció de Corea del Sud, que va jugar amb intel·ligència contra els alemanys
i amb molta atenció al joc. Personalment no he seguit tots els partits, alguns
sí, i em van plaure molt amb els problemes que van crear als favorits, que la
veritat sigui dita, no ho van demostrar gaire amb un joc en el que només s’apreciava
el gol. La primera fase del campionat del món de futbol m’ha decebut molt
esportivament parlant, tant pel joc demostrat en el camp pels jugadors, com
pels arbitratges amb la desil·lusió de la tecnología (VAR) i dels comentaris
dels periodistes televisius. Em van decepcionar la permissivitat arbitral en algunes
faltes, que podien fàcilment lesionar al contrari i no s’assenyalaven. No em
van agradar comentaris de la premsa audiovisual depenent massa de les figures i
oblidant la tasca, que fou molt important, dels noms menys coneguts. I en
aquest apartat el missagtge també fou molt clar perquè alguns partits amb la
classificació consegüent assoliren passar als octaus amb gols dels més humils.
Penso senzillament que la presència en el proper Campionat del Món d’equips
africans i assiàtics, no serà només presència sinò aspiracions al títol. Caldrà
reciclar el reglament amb tota seguretat i urgència. Reciclatge per posar cada
institució al seu lloc, en especial la política, l’economia i la filosofia de l’esport.
Què ens depararà la segona fase? Espero sorpreses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada