La lectura dels Contes des de la presó escrits pel
pare del Lluc i la Joana m’ha fet encara més evident la innocència de l’Oriol i
dels seus companys i companyes empresonats i exiliats. I el primer pensament
m’ha fer veure que és l’argument i la prova més clara i el primer pensament,
honestament ho dic, “si els jutges no hi veuen la veritat que defensen i la
dignitat que els acompanya és per què tenen un concepte massa esbiaxat de la
integritat de les persones.” Els darrers versos del poema que clou el llibre
són prou expressius de la humanitat d’un pare i de l’abast de la seva dignitat.
Les seves paraules són definidores de l’humanisme totalment contràries a les dels
polítics de dretes que s’omplen la boca de legalitat embrutant-la d’
indignitat. Valorem els versos de l’Oriol:” Lluc i Joana, una infinitat
d’abraçades / consolarà la llarga absència / i les nostres ànimes, ara ja tan
fortes / no permetran / que cap petitesa els robi mai el somriure”. Definir de
petitesa el seu empresonament davant de la dignitat, palesa una grandesa de la
persona, que patint injustament, no deixa de ser el gran pare pedagog dels seus
fills que els mena pel camí de ser ells i els ensenya a no odiar sinò a
estimar, com ho indica que cap petitesa els hi robarà el somriure. La carta als
meus fills és la demostració de la
honorabilitat d’una persona que és i ha estat un pedagog de la humanitat i per
aixó els hi diu “el vostre pare és una persona honrada i treballadora, que us
estima fervorosament”. I el seu amor i la seva pedagogia l’evidencien els contes que els pares han
d’explicar als seus fills perquè esdevinguin persones sàvies, amb la saviesa de
saber entendre i de saber actuar. Els contes escollits per SAPIENS, són un
exponent de la capacitat d’entendre dels infants i la necessitat de conèixer el
millor possible el món perquè amb la seva inbtel·ligència, avui de nens i
nenes, i demà de persones adultes, esdevindran persones creadores de la
convivència universal en pau que la societat necessita. No entendre aquest
missatge d’un pare empressonat als seus fills és donar pas lliure a la
corrupció que domina avui la política espanyola tant des d’el corrupte com
d’aquell que l’ha de sancionar i deixa actuar. La infinitat d’abraçades del
poema de l’Oriol serà la veritat d’una convivència global, digna,justa i
creïble amb la llibertat dels presos polítics i dels exiliats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada