PARTÍCULES CAPTIVES, de Bep d’Utxí, Magda Gabàs

Un poemari a sis mans, un poeta, una poetesa i un fotògraf en el que la centralitat temàtica la protagonitzen els sentiments agermanats amb els moviments de la natura. Així SER/ESTAR, capítol que ens defineix l’objectiu dels autors que “amb ploma de coral i andesina vermella / solcava rangs per la blanca quartilla / deixant-hi la llavor de la lletra planera / que havia de forjar el poema” per què la vida és poeisia. No hi ha pretensions en la saviesa dels autors sinò humilitat davant la LLIBERTAT  que “es perfumava amb essència d’estrella./ I es vestia amb llum del firmament / I dansava al so del vent / a l’escenari de la vida.” El sentiment humà aconduint la vida “amb el desig de viure lliure”. Però en aquest esdevenir hi juga el seu paper la LLUM/FOSCA. És curiosa la metàfora de NIT DE VIDRE perquè “ no ha estat un miratge./ he reconegut la nit de vidre / cercant un oasi de serenor / de pau interior” per assolir ser persona digna. I en aquest recorregut, SENTIRS / PENSARS, s’hi paledsa com es mouen els sentiments i les idees. “No es barallen la rosa amb el nard / per la seva bellesa / ni amb el card / per les pues de la tija”. Una definició lírica del que és la vida, un diàleg entre el bé i el mal, el ser i el no ser, en la recerca de la veritat i la felicitat. I en TEMPS / ESPAI  es fa un recorregut en el que es desenvolupa la vida dels humans amb el desig de viure “com onatge de la mar / vull que sigui el meu calendari,/ infinit, sense horari”. Un poemari que desfulla la margarida de la vida per quedar-se amb el groc del treball que és el desig que marca el camí de la felicitat.