Un poemari a sis mans, un poeta, una poetesa i un fotògraf en
el que la centralitat temàtica la protagonitzen els sentiments agermanats amb
els moviments de la natura. Així SER/ESTAR, capítol que ens defineix l’objectiu
dels autors que “amb ploma de coral i andesina vermella / solcava rangs per la
blanca quartilla / deixant-hi la llavor de la lletra planera / que havia de
forjar el poema” per què la vida és poeisia. No hi ha pretensions en la saviesa
dels autors sinò humilitat davant la LLIBERTAT
que “es perfumava amb essència d’estrella./ I es vestia amb llum del
firmament / I dansava al so del vent / a l’escenari de la vida.” El sentiment
humà aconduint la vida “amb el desig de viure lliure”. Però en aquest esdevenir
hi juga el seu paper la LLUM/FOSCA. És curiosa la metàfora de NIT DE VIDRE perquè
“ no ha estat un miratge./ he reconegut la nit de vidre / cercant un oasi de
serenor / de pau interior” per assolir ser persona digna. I en aquest
recorregut, SENTIRS / PENSARS, s’hi paledsa com es mouen els sentiments i les
idees. “No es barallen la rosa amb el nard / per la seva bellesa / ni amb el
card / per les pues de la tija”. Una definició lírica del que és la vida, un
diàleg entre el bé i el mal, el ser i el no ser, en la recerca de la veritat i
la felicitat. I en TEMPS / ESPAI es fa
un recorregut en el que es desenvolupa la vida dels humans amb el desig de
viure “com onatge de la mar / vull que sigui el meu calendari,/ infinit, sense
horari”. Un poemari que desfulla la margarida de la vida per quedar-se amb el
groc del treball que és el desig que marca el camí de la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada