Missatges del Campionat del Món de Futbol

S’ha complert la primera fase del Campionat del Món de Futbol de Russia i els setze classificats pels vuitents de final estant preparant la seva estratègia. La realitat ens diu que l’esport del futbol el domninen Europa i Amèrica del Sud però a l’horitzó despunten nous missatges que proclamen amb força que el seu futbol també té un lloc en la història. Entre els setza classificats només hi ha una selecció asiàtica, la japonesa, que al costat de les eliminades asiàtiques i africanes, Iran, Nigèria, Corea  del Sud, Senegal, Tunísia i Egpte, han aportat jugades de mèrit avisant que estan molt a prop de poder disputar el títol mundial. Més d’una de les seleccions va patir la possiblitat de l’eliminació pel joc de les seleccions citades, entre elles la Selecció Espanyola. Un avís que cal valorar rau en l’eliminació de la Selecció Alemanya, que  defensava el títol de campiona i un dels seus botxins fou la Selecció de Corea del Sud, que va jugar amb intel·ligència contra els alemanys i amb molta atenció al joc. Personalment no he seguit tots els partits, alguns sí, i em van plaure molt amb els problemes que van crear als favorits, que la veritat sigui dita, no ho van demostrar gaire amb un joc en el que només s’apreciava el gol. La primera fase del campionat del món de futbol m’ha decebut molt esportivament parlant, tant pel joc demostrat en el camp pels jugadors, com pels arbitratges amb la desil·lusió de la tecnología (VAR) i dels comentaris dels periodistes televisius. Em van decepcionar la permissivitat arbitral en algunes faltes, que podien fàcilment lesionar al contrari i no s’assenyalaven. No em van agradar comentaris de la premsa audiovisual depenent massa de les figures i oblidant la tasca, que fou molt important, dels noms menys coneguts. I en aquest apartat el missagtge també fou molt clar perquè alguns partits amb la classificació consegüent assoliren passar als octaus amb gols dels més humils. Penso senzillament que la presència en el proper Campionat del Món d’equips africans i assiàtics, no serà només presència sinò aspiracions al títol. Caldrà reciclar el reglament amb tota seguretat i urgència. Reciclatge per posar cada institució al seu lloc, en especial la política, l’economia i la filosofia de l’esport. Què ens depararà la segona fase? Espero sorpreses?

Manipulació política de l’esport per desacreditar Catalunya

La inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona i els seu desenvolupament fins avui han  estat no només un engany esportiu per a mi sinó la demostració de com es treballa desde la política de l’estat per presentar Catalunya com una entelèquia. L’opinió que el món té de l’esport català no té res a veure amb l’organització dels Jocs. Francament els enemics d’una Catalunya lliure i pròspera, en els jocs han sortit amb la seva, però la seva actuació augmentarà el descrèdit mundial de l’estat espanyol. L’organització ha estat dirigida per un ajuntament socialista prescindint de l’esport català com ho demostra el fet que es deixaren de banda la UFEC amb les seves federacions, l’entitat Plataforma Proseleccions catalanes i la mateixa Generalitat a qui no se li van servir les entrades demanades. La presència de banderes espanyoles no va ser una mà estesa sinò un insult buscat i preparat per entitats que fan servir el nom de Catalunya però no defensen l’esperit democràtic de la verdadera Catalunya. La forma com es desenvolupen els Jocs és una demostració de la col·laboració de la desidia per enfonsar l’esport català. I mentre a l’exterior els esportistes catalans triomfen i les organitzacions també. És una manera molt barroera de creue que l ‘esfrondament esportiu català serà le resurreció de l’esport espanyol. Les banderes tenen una funció positiva quan defensen la veritat d’unja entitat no quan es presenten com enemigues d’un contrari que no accepten esportivament. De la inauguració em va plaure la forma, però no el fons. És va oblidar i menystenir l’esport i la cultura esportiva catalana. Per què no es va aixecar cap Castell, quan la provincia de Tarragona és la senyora dels castells? Per què es va manipular l’himne català diluint-lo maliciosament durant l’entrada de les autoritats perquè passès desapercebut? Perquè en el procès dels jocs no hi ha autoritats per atorgar les medalles? Francament una manipulació desafortunada de l’esport per part de la política i políticament el responsable és el PSC que ha fet un inacceptable servei a casa seva. La bandera dels Jocs del Mediterrani no la podia portar a l’estadi un globus aeroestàtic d’una entitat esportiva catalana i no paraxutistes de l’exèrcit, quan l’exèrcit fa pensar guerra i un globus amor al país? Hem sap molt de greu d’haver-me equivocat en la meva interpretació de la presentació dels Jocs, però espero i desitjo que la seva manipulació política esdevingui un boomerang contra els manipuladors i una mà estesa a favor dels manipulats i oblidats organitzadors catalans. L’esport és inherent a la identitat catalana.