LA CAUSA DELS POBRES, CAUSA DE DÉU

El quadern de Cristianiisme i Justícia  n.194 és una síntesi  del llibre del teòleg José L.González Faus, LOS POBRES EN LA TEOLOGIA Y LA ESPIRITUALIDAD CRISTIANAS. Parteix de la base que “la humanitat gairebé no ha creat riquesa fins a l’aparició de l’era industrial”. En l’evolució de l’economia distingeix la dualitat amo i esclau i de com l’esclavitat incideix positivament o negativa en l’ordre econòmic fins desaparèixer. Fa referència que en el Renaixement apareix un capitalisme incipient amb una evaluació de l’individu, amb la idea de “culpabilitzar als pobres” de la seva sort. Afirmant que la voluntat de Déu no és que hi hagi pobres confirma que l’Esglèsia és l’esglèsia dels pobres, perquè d’altra manera no seria l’Esglèsia de Crist i parteix del principi que “l’ésser humà és mer administrador, mai propietari últim, dels bens de la terra,  el propietar dels quals és només Déu”. I continúa amb cites de personalitats teològiques a partir del segle I fins l’actual. En citarè algunes.

Sant Agustí: Les riqueses són injustes o perquè les vas adquirir injustament o perquè són injustes en si mateixes, ja que tu tens i un altre no té, tu posseeixes en abundància i un altre viu en la misèria.

Concili d’Aquisgran(any 836): Convé que els bisbes sàpiguen que els bens de l’Esglèsia els han estat confiats no com a bens propis sinó pel Senyor per a satisfer les necessitats dels altres.

Santa Caterina de Siena: Hi ha tants pobres perquè els rics, a causa de l’afecte desordenat, posseirien tot el món si els fos possible.

Santa Teresa de Jesús: Digueu a una persona opulenta i rica que és voluntat de Déu que vigili de moderar el seu plat perqué altres que moren de fam puguim menjar ni que sigui pa.

Fra Bartolomé de las Casas: És un gran mal i un pecat inexpiable i digne de condemnació eterna voler matar els infidels amb el pretext de salvar-los, o matar uns per salvar uns altres. No vol Déu tal guany amb tanta pérdua.

Erasme de Rotterdam: Tu una nit perds en el joc mil escuts d’or i aquella mateixa nit una pobra nena es prostitueix empesa per la necessitat… I penses que amb aquests criteris et pots fer cristià quan ni tan sols mereixes que et diguin home?

Monsenyor Romero: L’encontre amb els pobres ens fa recobrar la veritat central de l’evangeli, amb que la paraula de Déu ens urgeix a la conversió.

Papa Francesc: El missatge cristià té un contingut ineludiblement social… Existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres… Fer el desentès a aquest clam, quan nosaltres som els instruments de Déu per escoltar el pobre, ens situa fora de la voluntat del Pare.

Des d’el primer missatge evangèlic fins als nostres dies la defensa dels drets de les persones ha estat central per la veritat de la fe, tenint prioritat l’atenció al pobres. La responsabilitat en la distribució de la riquesa és el baròmetre de la dignitat humana.