BM GRANOLLERS, UN CLUB D'AVANTGUARDA

La història del BM Granollers excel·leix per bastir una filosofia deportiva basada en la defensa del respecte al procès de la història i en la qualitat de la modalitat esportiva. És una entitat que ha fet història i en continúa fent, independentment de les classificacions del primer equip, que sempre ha lluitat en la màxima categoria, no perdent-la en el camp de joc sinò en el respecte a la qualitat humana dels seus jugadors. No ha estat el primer club d'Espanya, ni de Catalunya en la història de l'handbol però sí en el seu procès de progrès, essent-ne un resultat la igualtat existent en la lliga hispana actual lluitant esportivament, no econòmicament. El factor econòmic en l'esport actual palesa una dependència de l'economia que perjudica als clubs que donen més importàcia a la pedagogia. I en aquest aspecte, penso, que el BM Granollers està en la categoria d'honor de la deportivitat.En aquesta classificació de l'excel·lència, cal valorar la seva trajectòria de país. Els seus inicis estant marcats per la política de l'època de la seva fundació, essent un equip del “Frente de Juventudes”, que va passar a ser del poble amb el comportament ciutadà que honora als iniciadors, essent tots ells afiliats de l'entitatat política esmentada, menys un. El canvi de nom i amb una estructura esportiva ciutadana, sitúa l'any de la fundació, si no recordo malalment, en el 1946 del segle passat.Malgrat les diferències, la pau fou el signe de l'entitat, amb la peculiaritat que el club esdevinguè una entitat netament granollerina. El seu logo i la seva bandera ho palesen clarament. I com va demostrar que era un club d'avanguarda? El BM Granollers fou el primer club d'Espanya que va organitzar una competició, local, sí, de l'handol a 7. El primer club d'Espanya que va organitzar un campionat de jugadors de mini-balonmano, quan a Espanya no existia aquesta modalitat. Adaptà les porteries a les característiques dels petits jugadors, va redactar un reglament, i la Federació Espanyola no va admetre la proposta de l'entitat vallesana, per la raó que era una còpia del mini-bàsquet. Però passats un o dos anys, la Federació Espanyola copia la idea i la reglamentació del Granollers, però introdueix les categories d'alevins i benjamins. Aquesta base esportiva, quan la inicià la Federació, els Granollers ja feia dos anys que la tenia. He escrit que el BM Granollers no ha perdut mai la categoria en el terreny de joc. L'any que va jugar en una categoria inferior fou el de la implantació de la Divisió d'Honor. Per què l'handbol granollers hi va renunciar? Per defensar els drets laborals dels jugadors. L'handbol, aquell any, a Espanya i al món, aquest esport encara era amateur, el que significa que els jugadors no cobraven, jugaven per afició. I la Junta, sota la direcció del President Botey alló que primer va solucionar fou el problema de l'economia del club per poder compensar els jugadors que en alguns desplaçaments havien de demanar permís a l'empresa, permís que suposava pèrdua adquisitiva. I aquesta solució és una altra demostració de l'avantguardisme de l'entitat. Fou el primer club d'handbol d'Espanya patrocinat per una empresa, portant el seu nom en la semarreta. L'empresa fou Sabons Camp. I amb el problema solucionat, formar part de la Divisió d'Honor fou pràcticament un passeig I des d'aquell any,sempre hi ha jugat, encara que per raons, que no sé, però imagino, penso que per problemes económics o convertir el club en una sucursal del Barça, el president donà de baixa el primer equip de l'entitat i ell va dimitir per raons personals, però jo penso que esportives perquè a l'any següent formava part de la junta del Barça. La ciutat feu pinya amb el club amb l'ajuntament a primera fila i les gestions realitzades donaren el seu fruit sense perdre el primer equip la seva categoria de Divisió d'Honor. El BM Granollers també fou capdavanter quan l'handbol es va professionalitzar. La situació fou tant greu que si no se solucionava el problema del professionalisme tècnicament amateur, la Federació Internacional podia haver fet fora de les competicions internacionals a la Federació Espanyola.Aquesta, em consta, amenaçà amb represàlies al Granollers si denunciava la irregularitat de tres jugadors amb contracte que fitxaren com mateurs, cobrant més que a Granollers, en tres equips d'elite de l'handbol espanyol. Aquells dies, un d'aquest tres em va confesar que no estaven contents amb la Junta Directiva sense donar-me cap explicació. Més tard ho vaig entendre.Es va salvar la situació, rebent una compensació econòmica dels tres clubs. No trigà massa temps, que la Federació Internacional va acceptar el professionalisme.En aquesta questió desagradable el Granollers hi aportà la seva intel·ligència i racionalitat. El president, diguem-ne salvador de la situació, fou el Sr. Joaquim Raga i l'entrenador, el seu fill Ferran i es donà la circumstància que aquella temporada el BM Granollers es proclamà campió de lliga. N'hi ha més de fets, però acabo aquest article amb un de molt actual. El BM Granollers és el primer equip d'Espanya amb els equips masculí i femení militant en la Divisió Honor i el femení és el primer equip d'Espanya de jugar en una competició europea. La internacionalitat del BM Granollers és un altre argument de com es porta a terme la seva filosofia esportiva en la pista i fora de la pista. És un tema que mereix un capítol molt important en el llibre de la seva història. Humilment he escrit dos llibres amb els títols BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME i BM GRANOLLERS CAMÍ D'UNA FILOSOFIA. Els exemplars que queden els té el club. Felicitats BM Granollers per la celebració dels 75 anys d'història, un capítol molt important de la història de Granollers i de l'esport.