ESPERIT DEL B.M. GRANOLLERS

Fa molts anys, que la història del BM Granollers, en particular la viscuda més directament,companya la meva idea d'una fiosofia identitària de l'entitat, idea que encara estic desenvolupant en base a la meva personal observació i interpretació dels missatges llegits en la premsa escrita i audiovisual. L'esport en general estava absent de la meva vida i em va començar a interessar havent complert els vit-i-tres anys. Fou una immersió esportiva, viscuda a Puigcerdà, que ha fruitat tres medalles al mèrit esportiu. La de plata de la Federació Catalana d'Esports de Gel; la de plata també de la Federació Catalana d'Handbol, i la de bronze de l'Ajuntament de Barcelona. L'esport m'ha endinsat en una interssant pedagogia de la convivència humana. Ha estat el BM.Granollers un dels meus grans mestres alliçonadors. L'handbol granollerí ha reforçat la meva idea de la centralitat de la persona humana en la configuració dels models de societat i de la globalitat de la convivència, també en les moltes col·lectivitats humanes de tota mena i exemplifiquen la pluralitat dintre de les diferències.El BM Granollers, nascut en el model educatiu del Front de Juventuts de la Falange Espanyola, m'ha evidenciat la gran sort que tenen els pobles de gaudir de persones que posen el fet de ser socials en la centralitat de les seves entitats. I el BM Granollers n'és un exemple. L'esperit de la dignitat abanderant les convivències per damunt de la política ha portat a l'entitat esportiva granollerina a poder celebrar els setanta cinc aniversari de la seva arribada a la Capital del Vallès Oriental. L'escut del club granollerí n'és una clara mostra. L'ocell defineix una de les característiques de la convivència, que en fa de la seva música i volades, el goig de les seves niades, els partits; la bandera catalana, escollida en una època gens favorable a la identitat catalana, reforça la transcendència dels pobles; un jugador d'hanbol, perquè primer és persona esdevé protagonista, el protagonista de l'esport, configurador de convivència. I si parem esment en la forma ens adonarem que és un escut guerrer per poder maniobrar assegurant els efectes de la llança per no desviar-se del seu objeciu. I l'escut de l'handbol ha esdevingut protector de la persona, responsable de la convivència. L'escut del BM Granollers és una invitació a reflexionar com els agents socials s'han de protegir per no perdre la dignitat humana en els seus deures, siguin cívics, polítics, religiosos, culturals, econòmics o de lleure. I aquesta centralitat de l'esser humà, el BM GRANOLLERS l'ha defensada en la seva fundació, en el seu desemvolupament, en els seus èxits i en les seves dificultats i algún fracàs. I el respecte a les persones té dues vessants: a) als i les esportistes i al públic, b) la resposta del públic sempre al costat del seu club. Perquè sense practicants i receptors de les bondats de l'exercici mancaria a la col·lectivitat l'aliment de la convivència. L'esperit de la nova entitat nascuda l'any 1946 s'ha recozat sempre en la idea que les relacions esportives sòn útils a la comunitat si treballen la solidaritat, que senzillament determinen la dignitat. El valor de l'esport rau en el fet de desenvolupar els valors dels esportistes perquè esdevinguin efectius en la història dels pobles. L'esport no és solidaritat, exigeix la solidaritat; no és dignitat, la demana; no és companyonia, l'exigeix; no és intel·ligent, obliga a l'exercici de l'intel·ligència; no és amistat, és una condició sine qua non; l'esport no és humà; no és riquesa psíquica, l'esportista ha de ser psíquicament ben desenvolupat i aixi podriem continuar. I les qualitats que configuren la veritat psíquica de l'esportista, que el perfecciona com a persona, l'esportista i l'aficionat a l'esport n'ha de ser usufructuari si de veritat a través de l'esport vol contribuir a una societat més justa, justícia que es fonamenta en la qualitat del seu esperit humà. I en la història del BM Granollers la presència de l'esportivitat és real en els encerts i en els desencerts, en els èxits i en elsn fracassos, al marge del guanyar o perdre, i és precisament en el perdre on l'esportivitat és més efectiva que en el guanyar. Dibuixa el BM Granollers el mateix esperit dels seus inicis en els setanta cinquè anys de la seva existència? És un tema que mereix una reflexió en profunditat perquè el procès de la història, i l'esport al viu, marca diferències que en l'actualitat l'esperit del poble està sotmés a les urgències econòmiques importants en el procès progressiu. I aquest tema, el BM Granollers el viu des d'una filosofia que marca, penso jo, cap on a de caminar l'esport sense perdre l'esperit de poble, els seus equips.L'esportivitat la condiciona l'economia en lactualitat. Cap a on camina l'esport del segle XXI valorant el futur? No és una resposta fàcil perquè encara que sembli autònom està influenciat per l'orientació política, económia, cultura i civisme.La capacitat de millora en les relacions humanes esportives està sotmesa als avenços de la ciència, de la filosofia i de totes les modalitats del saber i de la capacitat de les intel·ligències de les futures generacions. Òbviament que comporta avenços en el concepte de l'esportivitat. Perquè el progrès és la urgència de la humanitat que marca les característiques de les etapes històriques. Com jugarà el BM Granollers a les darreries dels segle XXI. En principi depèn de la seva adaptació a les exigències de la primera meitat del segle. Penso que l'entitat granollerina ha demostrat abastament la seva capacitat per saber adaptar-se sempre i quan el respecte a la persona siguin la centralitat del seu esport. En un article recent Ramon Font, que fou president del BM Granollers, que els progrès està condicionat pel canvi d'època que és molt més que millorar. Cap on portarà, aquesta canvi, al BM Granollers. Senzillament dependrà de la intel·ligència i de la racionalitat dels seus dirigents, dels esportistes i també dels socis i dels admiradors. Alló que és segú ens diu que no és l'economia el futur regulador de la convivència humana, i l'esport és factor de convivència. Un col·laborador de la premsa comarcal afirmava en un dels seus articles la urgència de la racionalitat d'un pensament intel·ligent. En una paraula, el poble ha de practicar la saviesa, ser savi no és conèixer, és trobar el camí social d'el coneixement. En relació al BM.Granollers, la meva humil experiència em diu que no li falten pensadors.