CREURE EN LA SOSTENIBILITAT

Les religions davant el repte mediambiental

El quadern 212 de Cristianisme i Justícia palesa la necessitat que les religions no es poden desentendre dels problemes del medi ambient. L’any 2015 a París es va estudiar l’agenda fins el 2030 en relació amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE davant la problemàtica del canvi climàtic. En aquesta trobada no es va convidar cap institució religiosa. No es va creure que s’hi havia de barrejar la religió amb la política. I el quadern 212 raona detalladament que en aquest tema no es pot prescindir de les religions perquè afecta directament a la dignitat humana. El diàleg terra naturalesa humana condiciona l’ésser humà en totes les seves vessants. I el quadern en qüestió, seguint la directrius del Papa Francesc raona la necessitat des de diferents dimensions que afecten íntimament a la naturalesa humana i són: profètica, ascètica, penitencial, apocalíptica, sagramental, soteriològica, mística, comunitària, sapiencial i escatològica. Precisament les religions més importants del planeta començant per l’hinduisme i el judaisme continuant pel cristianisme, protestantisme, islamisme, han manifestat el seu interès i les seves aportacions en el tema. Com exemple se cita quatre tasques que la teòloga Mary Evelyn Tucker en el diàleg interreligiós planteja: 1-La necessitat de cada tradició de fer una revisió crítica de les actituds envers la creació. 2.-L’obertura a les visions d’altres religions sobre la interacció entre l´ésser humà i la natura. 3.-La disposició a un “diàleg vulnerable” capaç de transformar la pròpia percepció. 4.-La reapropiació constructiva de la pròpia  tradició com a proposta als reptes contemporanis a la sostenibilitat. Referent al tema s’aconsella la lectura LAUDATO SI (Lloat sigueu) del Papa Francesc.